dissabte, 3 de desembre de 2011

IDEES GENIALS

Hi ha una casta anomenada dels "Il·luminats" que, malgrat estar sempre a l'aguait per poder fer-nos partícips de les seves "idees genials", és en aquestes dures èpoques que ens ha tocar viure quan fan el seu agost i aprofiten per inventar-se les bajanades més surrealistes que us pugueu imaginar.
Durant aquests propers mesos -anys, m'atreviria a dir- serem testimonis de l'esperpent constant de presumptes "experts" que fan recomanacions a tort i a dret sobre temes que desconeixen i que no patiran les conseqüències de l'aplicació de les seves "solucions magistrals". Si us pareu a pensar en les idees d'aquests llumeneres, veureu que sempre s'arriba a la mateixa conclusió: estalviem un Euro i en dilapidem dos. Això sí, en la seva bogeria intenten arrossegar a tots aquells que troben pel camí o aquells que tenen la fatal desgràcia d'estar a prop seu.
Aquest aquelarre "creatiu" jo ja el vaig viure, en altres llocs i en altres temps. Malauradament, els invents d'aquests elements no van acabar bé. El primer error és intentar fer un totum revolutum sense discriminar allò que funciona i allò que és necessari canviar, tot seguint aquesta actitud suïcida de "fer alguna cosa, el que sigui, però que es vegi que es fa alguna cosa". Un altre problema són aquells que volen manar i no en saben, aspirant només -per un ego desmesurat però covard i servil, orfe de coneixement i de dignitat- a que es noti la seva actuació, malgrat sigui negativa.
Alguns, ja amb anterioritat a aquesta època, han fet del comportament anàrquic, del no afrontar els problemes i d'amagar el cap sota l'ala un estil de vida. Quan les coses van bé, això no és correcte però els seus efectes no es noten. Quan les coses van malament, aquest comportament només pot ser el preludi de la tragèdia. En èpoques d'economia de guerra -no ens enganyem, acabarem així- no hi ha lloc pels cagadubtes, per les dilacions innecessàries, per amagar les errades clamoroses, per anar fent el joc als ineficients, als incompetents... i per tot allò que no sigui una optimització total -a vegades, fins i tot brutal- de recursos per tal d'amortir al màxim els efectes de l'escassetat.
Per sort, mai he volgut pertànyer a la casta dels "Il·luminats". Com que ja els conec a ells, els seus comportaments i les seves conseqüències, i atès que ja hi ha qui té el -per mi dubtós- gust de fer aquest paper, el millor serà anar seguint -sense cap implicació, no fos que es pensessin que els vull robar algun moment de "glòria"-, tot veient com les seves "idees genials" es converteixen en "grans èxits", com els que, darrerament, m'han concedit el privilegi de contemplar.
Per sort, moltes de les coses que han de venir ja les he experimentat en la meva pròpia pell i n'he patit les conseqüències. L'experiència, en segons quines coses, suposa la diferència entre ser o no ser, entre resistir o no resistir, entre viure o morir. Mentrestant, optaré per ser un observador impassible i impàvid de la caiguda dels "llestos-eteris" i l'adveniment dels "pràctics-efectius". Potser la nostra societat és això el que necessita... potser sí!

2 comentaris:

  1. Si senyor aprenents de Deu !!! cuidado son molt perillosos perquè s' ho arriben a creure fins i tot ells.

    ResponElimina
  2. Per sort, amiga meva, ja els coneixem i sabem de què van.
    Un petó molt fort!

    ResponElimina