diumenge, 22 d’abril del 2012

DESCANS

Acabat de llevar -bé, no exactament, ja he llegit el diari, pres el cafè, m'he dutxat...- enfilo un nou matí amb el propòsit de perseverar en el meu culte a una nova creença que estic descobrint i que s'està manifestant com tremendament beneficiosa: el descans. 
S'acosten dies de grotesca, hilarant, surrealista i frenètica activitat. Enmig de tot plegat, un aquelarre! Prèviament he de descansar sí o sí. La confluència de tots aquests esdeveniments -similar a l'esdeveniment planetari de la Pajin- mereixen que no em perdi res de res, que estigui emetent en tot moment i pugui anar comparant quina és l'anormalitat més gran que es pot parir. Sempre penso que la superació és impossible però.... no, sempre hi ha un nivell més alt!
Avui he triat aquesta imatge que simbolitza molt bé com ho veig tot plegat: amb una visió de conjunt, descansadament, veient com les "formiguetes" es barallen entre elles per un boci de poder i sabent que tot és efímer, que tot es pot acabar amb un mal pas. També sé que una traspassada, a aquestes alçades, només pot tenir una conseqüència: la mort. Les coses tenen avantatges i desavantatges: la tranquil·litat de saber-te en un lloc inabastable i el perill constant d'una relliscada. Treballar sense arnés -i sabent que a la xarxa li ha agafat por i s'ha apartat- té aquestes coses: et dóna llibertat de moviments però una caiguda és fatal. Per sort, en la teva caiguda -sabent que ets mort- sempre pots arrossegar algun "amic". Tot plegat, una vegada arribis a l'asfalt, qui vulgui que et reclami el que vulgui...
Sembla mentida com m'embolico -l'anterior paràgraf n'és una mostra en noves trames per nous relats. En faré un que el titularé -almenys provisionalment- Dona'm la mà!, en clara referència a aquell que ha perdut peu i busca dues coses: algú que el sustenti o arrossegar a algú en la caiguda... Bé, ho he de madurar. Un microrelat, surrealista però amb un transfons real. Sí, alguna cosa així!
Avui em permeto recomanar dues pel·lícules: Spy game (Cuatro, 15.45 h.) i Vampiros de John Carpenter (La Sexta 3, 22.00 h). La primera us atraparà i, malgrat pugui semblar que és molt enrevessada, reflexa força fidedignament com funcionen les coses. La segona és brutal. Ho sento, però aquesta pel·lícula sempre m'ha deixat un molt bon sabor de boca.
Bé, vaig a escriure una mica des de la meva poltrona: la mega-gandula de sota la prunera.

2 comentaris:

  1. No hi ha res més bo que el descans,
    les coses es veuen des d´un altre prisma.

    El dona´m la mà té altres interpretacions,
    però bé, això ja ho saps tu també.

    Que tenguis una feliç tarda de cinema.
    Una aferradeta dolça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona!!!!
      Sí, tens raó: també pot tenir el sentit de demanar a algú l'inici d'un ball, o el sentit d'agafar-li la mà a algú per sentir la seva pell i la seva escalfor, fins i tot el seu batec.
      Uns bessets de mel.

      Elimina