diumenge, 15 d’abril del 2012

DESMEMORIATS A L'ÀFRICA

Desmemoriats a l'Àfrica podria ser el títol d'una pel·lícula còmica -de les barates- d'aquelles que són paròdies de les pel·lícules de cert èxit.
No ho entenc, no ho entenc... Com es pot ser tant babau!! Com es pot pretendre -sense fer cas a les limitacions físiques i de l'edat- anar a Àfrica a caçar, tot obviant que tens el gendre de visita turística pels jutjats, el net amb un tret al peu i la teva dona a Grècia celebrant no sé què del ritus ortodox. Per sobre de totes aquestes consideracions personals -que cadascú pot valorar segons un propi barem de prioritats i filies/fòbies, totalment discutible però respectable- hi ha una consideració principal: no es poden estar dilapidant diners públics (viatges, preu de l'animal abatut, estança, trasllat de retorn d'urgència, etc. etc.) quan la situació del país és tan complicada econòmicament parlant. No es pot dir una cosa -alguna cosa sobre "donar exemple i ser conscient del patiment que suposa tenir un 50% d'atur juvenil"- i fer tot el contrari, malgastant a mans plenes. No es pot considerar que d'altres tenen "conductes inapropiades" i acabar tenint-ne d'altres molt més inapropiades. No voldria fer un historial sencer de "conductes inapropiades" de l'individu en qüestió, que es remunten a la seva més tendre infància, -per això hi hauria d'haver una premsa lliure (no subvencionada) que ens en fes un recull- però sí que vull fer palès el meu sentiment d'estupefacció davant de la seva "desmemòria". Potser no caldria que s'esforcés en donar-nos lliçons de moral si després no es capaç d'aplicar-se ell aquests preceptes. Valdria més fer un silenci llarg i digne.
Suposo que en aquesta vida tot és qüestió de temps. El temps posa a cadascú en el seu lloc i dóna i pren raons. El que em rebenta més és que encara hi haurà algú capaç de defensar la seva actuació i justificarà tot aquest despropòsit, agraint-li -fins i tot- la seva pròpia existència. Lamentable, tot plegat molt lamentable... El més trist és que no és l'únic i, a la vida diària, sempre trobem "desmemoriats" que es mouen segons bufa el vent, sense el menor escrúpol. Per sort, la seva manca de fidelitat i lleialtat -autèntica i no basada en el simple i pur interès- serà el que els farà caure. El mateix interès mesell que els anima serà el que els destruirà.
Bé, de moment, vaig a fer una volteta pel jardí. Després dinar, migdiada... i avui proposo tres pel·lícules per passar la tarda: El guerrero número 13 (Cuatro 15.45 h), El passatger 57 (TV3 16.30 h) i, si us voleu fer un fart de riure, Maybe baby (Sexta 3 15.30 h). A la nit ( 22.15 h TV1) podem gaudir d'una pel·lícula d'aquesta meravella de la naturalesa que es diu Jennifer Aniston. Fins llavors, gaudiu de la vida!
El regalet d'avui.

10 comentaris:

  1. El temps nomes passa amic meu, i sóc bastant realista en aquesta conclusió, fa temps que vaig deixar de creure en la justícia divina o com vulguis dir-ho i considero que els únics que posem a la vida en el seu lloc som nosaltres mateixos.

    Africa és una presó a cel obert,
    l' África que jo conec es una África que fuig, és una forma de vida, una ideologia, una idea, són gents compromeses amb la terra que trepitgen, és el sentiment que retorna la pau i la força bruta que recorre les venes i ens fa sentir plens.

    És passió i desig per una terra pels qui hem tingut la sort de compartir amb ells nits estrellades, postes de sol, desolació i fam ens fan forts i ens revelen febles, dins d'una sensibilitat que ens converteix en inconscients i impredictibles, en temorosos i valents, son sentiments aberrants que desperten el costat més amagat i ens fa assaborir el prohibit.

    És una força que inspira i apropa a un abisme tan profund, que amb tota soberbia fa engolir al món.

    Àfrica són contrastos, colors, somriures, musiques, aromes, panxes inflades, gana, malalties, desolació...

    És experimentar la calidesa del sentiment submís que brolla de mans afamades compartint junts un bhakti.

    Jo vull reviure a l'Àfrica meva en aquestes matinades de tons ocres on els sentiments ofeguen les paraules.

    Ostiiiiiiiiiii quin rollo t' he deixat anar de bon mati pero m' has tocat el meu punt feble.

    ResponElimina
  2. Ah, benvolguda amiga Marta... Com n'estic d'acord amb tu!!! Fa anys vaig tenir el privilegi -no en les millor circumstàncies, tot sigui dit- de viure un temps a l'Àfrica i poder assaborir les seves olors, els seus colors i, per sobre de tot, la seva gent. Quan has experimentat aquestes coses, sempre hi ha un abans i un després!
    Un petó molt fort!

    ResponElimina
  3. Quan un té raó, la té, perquè anar amb romanços!!
    La gent que està a certs nivells, haurien d'anar amb peus de plom i predicar amb l'exemple, a més de tenir bona memòria.

    No puc gaudir del teu regalet, avui la conexió està com el temps i em diu que res de res. Més tard tornaré i faré un altre intent...

    Això, bessets per acompanyar la migdiada!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna!
      Sí, ja ho diu la dita: "La dona del Cèsar, a més de ser honrada, ha de semblar-ho". Potser aquest sentiment d'impunitat i una prepotència fastigosa és el que els fa fer tot el que volen, sigui immoral o no.
      Uns bessets africans

      Elimina
  4. Chapeau pel post! Completament d'acord amb tu i sí, jo encara crec que el temps posa a tothom al seu lloc d'una manera o l'altra. És la llei de la gravetat: les coses acaben caient pel seu propi pes i aquesta situació de què parles ja s'està fent "massa pesada".
    "El guerrero número 13" m'encanta, avui l'he vista per quarta vegada crec. La de n'Aniston no sé ni de què va però ja feia comptes veure-la: segur és una peli light i ho necessit per a avui vespre (ai, demà, dilluns...).
    Bona setmana, Exorcista & co.!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Xicarandana!
      Efectivament, hi ha situacions que s'eternitzen i que no tenen cap sentit de ser. Potser ja és hora de mirar al nostre voltant, veure la realitat amb la que convivim i plantejar-nos la societat d'una altra manera.
      Bona setmana, guapa!

      Elimina
  5. Hola a tothom! i en primer lloc a tu Exorcista!
    M'ha encantat el post...No es pot afegir res més.

    La veritat és que entre l'avi i el net s'han polit en pocs dies mig pressupost de Sanitat!
    Un petó

    ResponElimina
  6. Hola :)
    Rarament exerceixo la crítica gratuïta i aquesta vegada tampoc ho he fet. Hi ha coses que em superen -potser sóc raret, amb una mentalitat rareta- i davant les quals no puc fer res més que mostrar la meva repulsa -continguda i en aquest cas crec que educada- i desgrat.
    Tenim els governants que ens mereixem i ells ho saben. Són conscients que la seva pervivència depèn de la nostra actitud mesella i oblidadissa. Per sort per a ells, tenim menys memòria que un peix.
    Un pató molt fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara no sé si m'agrada més el post o la teva resposta al meu comentari... :)

      Elimina
    2. Hola :)
      Doncs tu decideixes... En tot cas, moltes gràcies.
      Un petó!

      Elimina