diumenge, 29 d’abril del 2012

DUTXA

Prendre una dutxa pot servir per moltes coses, sens dubte, però per una de les coses que no serveix és per treure't de sobre aquella sensació de buit -que no de brut- que tinc cada vegada que abandono el llit de la Niki. El nostre pacte continua igual i tots dos ens permetem compartir -intensa i frenèticament- unes hores per després no veure'ns més durant mesos. Coses de la vida! Potser hi volguéssim donar més continuïtat a la nostra relació(?) la màgia es trencaria i ja no seria el mateix. 
Fa poc encara compartíem llençols, suor i plaer. Ara ja torno a estar a casa, fet pols, acabat d'afaitar i dutxar -com a mínim per segona... o tercera? vegada- i amb unes ganes boges de dinar i fer-me una migdiada superba.
Sembla mentida com quatre persones poden sentir el pols de la vida de la mateixa manera. Els quatre amics que ahir vàrem sopar junts -de visita a Barcelona- tenim maneres similars de veure la vida i d'afrontar els accidents del camí vital. He escrit que estaven de visita a Barcelona. Tot plegat és molt curiós: dos d'ells tenen casa a Barcelona i consideren que és casa seva -entre ells la Niki- però hi passen menys de 60 dies -de forma discontinua- a l'any. Com deia: sopar extraordinari amb conversa intel·ligent i basada en el coneixement del que s'està parlant (també amb un grapat d'experiència a l'esquena). Com trobo a faltar tot plegat!!! Com abomino dels cagadubtes, ineptes, porucs i llepons que fa uns anys no haurien tingut cabuda en el meu entorn!!!
S'aproximen dies de corre-corre sense ordre ni concert, d'activitat grotesca i hilarant, de patètica i penosa demostració d'incompetència. Per sort, ja he decidit seure en el meu turonet -aliè a bajanades, preparat per riure molt- i observar com les formigues es barallen per un bocí de menjar que oferir -lleponament- a la seva reina per acabar essent recompensades amb un gest displicent -i desplaent- d'aquesta. Normalment, també són recompensades amb el rebuig burlesc dels seus congèneres iguals o subordinats. Aquest és el futur de les formigues més preocupades en caure bé a la seva reina que no en el benestar de tot el formiguer.
Vaig a fer temps fins a l'hora de dinar. Només volia donar fe de -bona- vida i fer declaració d'intencions -bones?- de futur. Espero en candeletes poder dormir i recuperar-me.
Mentre intento tenir els ulls oberts, deixo un regalet per qui vulgui obrir-lo.

6 comentaris:

  1. Aquesta buidor de la que parles ve després de tenir moments molt i molt plens. Ah! i la màgia no es trenca si tu no vols, la màgia ets tu.
    Me'n alegro que hagin estat moments de companyia converses i plaer. Se'ns dubte un xute d'energia per començar la setmana.
    Un petonet!

    ResponElimina
  2. Hola Ona, guapa!
    Gràcies per aquestes paraules, però no, no sóc la màgia. La màgia neix i flueix de la unió i de la companyia d'éssers màgics. Aquest és el cas que visc amb la Niki.
    I tu què tal? Com va tot? Espero que bé!!!!
    Un petonàs molt fort (i màgic).

    ResponElimina
  3. Mmmmm...no estic d'acord amb tu.
    La màgia està en nosaltres i si s'uneix amb altres èssers màgics...és la BOMBA :)
    Jo passo uns dies descansant, llegint i conreant un petit hort.
    Un petó màgic

    ResponElimina
  4. Ah! Acaronar la terra i ser testimoni de la seva fertilitat és una gran satisfacció. També és un gran remei i un reconstituent de l'ànima!
    Que gaudeixis de l'hort!
    Un petó natural!

    ResponElimina
  5. Veig que han estat hores de plaer compartit, sempre està bé, sempre que sigui amb gent amiga.

    He obert el teu regal ... molt encertat per al moment.
    Besset petit, de cor!

    ResponElimina
  6. Hola Sa Lluna,
    Gaudir de bona companyia i de l'amistat sempre és plaent. Són els petits plaers -escasos i efímers- de la vida
    Besset gran, tendre i suau.

    ResponElimina