dissabte, 14 d’abril del 2012

MIGDIADA

Darrerament, atès que poques coses -però bones- m'importen, tinc temps per fer migdiada gairebé diària. Els dies de festa, amb més motiu i amb més delit. Avui no ha estat una excepció i, després de dinar d'hora, m'he esplaiat en el difícil art de la migdiada. 
El moment àlgid ha sigut el del despertar. La visió de la Meg Ryan -actriu per la qual tinc una especial veneració- al principi de la pel·lícula Tens un e-mail,  ha posat un colofó d'or a una jornada excepcional. 
Després de tan magne esdeveniment, una vegada he gaudit d'una pel·licula tan ximpleta -però que m'encanta- no he tingut altre remei que reblar el clau i acabar un relat que havia començat aquest matí. Res de l'altre món: un encàrrec de 10.000 caràcters (amb espais inclosos) per una revista amiga. Aquest matí estava una mica espès i no he pogut acabar el relat. Aquesta tarda, després de la migdiada i de la visió d'aquesta magnífica dona, he liquidat el que em restava de l'encàrrec en menys d'una hora. Que de què va el relat? Doncs molt fàcil: està escrit en clau d'humor -amb força sarcasme i ironia, accentuant la part grotesca de la història- sobre un pobre home que es passa la tarda buscant un paraigua fins que descobreix que fa anys que no en té. 
Aquesta ha sigut una setmana força interessant. Els nervis i la tensió comencen a aflorar -i el que queda!- i tinc l'esperança de que en breu la sang arribi al riu (val, digueu-me sàdic i amic de la conxorxa, però serà així, n'estic segur!). Hi ha coses que no canvien, però ara sóc jo el que ha canviat -sembla ser que algú no es vol adonar d'aquest fet- i ja no estic per segons quines coses. Ja s'ho faran! Tot plegat és molt patètic i lamentable, però observar -des d'un posició privilegiada, aguantant l'actitud impertèrrita i sabent-ne ser aliè- aquest espectacle, no té preu. Aquesta propera setmana el cúmul de despropòsits serà incommensurable, però hi haurà una diferència en relació a altres ocasions: he fet un pas enrere i no en vull saber res (obligat per dignitat, per actes avisats prèviament, per repetides reiteracions). L'altra setmana -amb aquelarre inclòs- encara pot ser més divertida, però això formarà part d'un altre post.
De moment, vaig a mirar què soparé més tard. Avui juga el Barça i potser el veuré. Més tard, potser més! Mentrestant, un regalet.

13 comentaris:

  1. Quantes coses de cop!
    -Això de la migdiada t'ho aplaudeixo, fa dos anys que la gaudeixo (només els festius) i cada vegada em crea més addicció.
    -El relat, mmmm ja saps el que toca, oi?
    -I la feina, ni una sola paraula fins dilluns!!
    No has deixat regalet ... però t'ho perdono.

    Bessets de part de la Meg, jeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapetona!!!
      Sí, ja sé el que toca...Jejejeje!!!
      D'acord, fins dilluns res de res!!!
      He penjat un regalet. Gràcies per ser comprensiva.
      Segurament, la Meg i tu no sou ni millors ni pitjors, simplement sou diferents (cadascuna amb el seu atractiu personal i particular).
      Uns bessets de cine.

      Elimina
    2. I he tornat i m´he quedat gaudint
      del teu regalet i, ara, me´n porto
      el teus bessets -que com són de cine-
      sessió contínua!!

      (Pssssh... la Meg porta els cabells
      curts i jo llargs, jeje)

      Elimina
    3. Hola Sa Lluna,
      Ja saps: al cine crispetes i a les files del darrera, petons.
      Veus, no sou ni millors ni pitjors, només teniu el cabell diferent!!!!!
      Uns bessets llargs

      Elimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. M'encantaria poder fer la migdiada, però m'és impossible agafar la son. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola :)
      Doncs no saps el que et perds!!! Jo abans no feia migdiada i tenia una vida molt diferent (sembla un anunci). El fet de desconnectar -malgrat sigui mitja hora- a mi em serveix per fer un resset i reorganitzar les petites cel·lules grises (com diria el Poirot).
      Un petó molt fort!!!

      Elimina
  4. Només vull donar-te les gràcies pels regalets...jo he trobat dos: la cançó feia temps que no la sentia i m'ha encantat retrobar-me amb records. L'altre és el teu escrit sincer, planer i amb caliu.
    Un petó

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ona, guapa!
      Aquesta cançó va significar -i encara ho fa- molt per mi. Em recorda moments inoblidables al costat de persones també inoblidables. Ha plogut molt, això sí!!!
      Escrit sincer, planer i amb caliu? Intento ser sincer. Moltes vegades la vida ens impedeix ser-ho, però en aquell moment, sempre és millor un silenci que una mentida. S'ha de ser planer. Concebo l'escriptura com una extensió de la llengua oral. Escric com parlo normalment.
      Un pató molt fort!!!

      Elimina
  5. Hola! He estat a punt de no escriure't cap comentari, però hi ha que veure com m'has animat amb el "regalet"! Feia molt que no escoltava aquesta cançó, em recorda a la millor emissora de ràdio que hi ha hagut mai, Rac 105 (deu fer uns 10 anys que ens la vetaren a Mallorca). Gràcies!
    Sobre la migdiada, quan la disfrut més és a l'estiu, amb la caloreta...
    Sobre la feina, no comment: desentona amb l'"Stay. ;-)
    Un bacio, amic!

    ResponElimina
  6. la migdiada pot arribar a ser addictiva. T'ho diu una servidora que només obrir els ulls pel matí espera amb delit que arribi el moment de fer-la...

    Amb el Barça...hem patit però seguim allí!

    i res, petons de bona nit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel, guapa!!!
      I tant que és addictiva!!! A mida que passa el matí els ulls pesen més. Després de dinar, és inevitable fer un parèntesi i deixar-se anar.
      El Barça aguanta. Veurem què passa la propera setmana.
      Petons de bona nit i de somnis dolços.

      Elimina
  7. Hola Xicarandana !!!
    Eren altres temps, amb altres sons i altres persones. Tot era -i tots érem- diferent i teníem altres preocupacions. Teníem una joventut acabada d'estrenar i ganes de menjar-nos el món...
    La migdiada és molt "resultona" a l'estiu -a ser possible, acompanyat-, amb aquella sensació de semi-inconsciència que esdevé plaent.
    Tens raó!!!! L'Stay té vida pròpia i no s'ha de barrejar amb segons quines coses desagradables.
    Un bacio també per tu, guapetona!!!

    ResponElimina