diumenge, 10 de març de 2013

AMB NATURALITAT.

Aquests darrers dies -dies fantàstics!- m'ha tornat a agafar la dèria pel bricolatge i per l'hort. Com ja he dit en més d'una ocasió, l'avantatja de dedicar-me a aquestes activitats és que em proporciona la suficient calma i el suficient silenci per pensar. 
Actualment, els meus pensaments estan dirigits a un projecte que no sé com enfocar. És un projecte sobre interessos, conveniències, falses amistats i relacions perilloses. Potser el fet d'estar basat en fets reals -i contrastables-, fa que m'ho pensi bastant, conscient que aquest pot ser el principi del darrer acte. Hauria de tirar pel dret i a PxC tot o, pel contrari, hauria d'esperar una mica més, fins a comprovar fins on arriba el tema? Potser seria el més just i d'aquesta manera m'alliberaria de tot plegat? Seria un dels principis de la Justícia Natural? He de plantejar-m'ho. 
Sembla mentida com passen els dies i com tot plegat cada vegada m'importa menys. Analitzar amb calma les circumstàncies de la vida té això: et fa conscient de la inexorabilitat de les coses i de la insignificança de les diferents formes d'intentar modificar el destí. Les coses passen i el temps transcorre de pressa (a vegades, massa). 
Demà, nova setmana. Malgrat tot, per segons quines coses, vella desídia. Francament, no em ve de gust -ni tinc cap obligació- de riure les gràcies d'autèntics vividors que només tenen un objectiu a la vida: justificar la pròpia existència. Tot plegat, força fastigós! Per sort, sempre em quedarà l'hort i altres petites -grans- satisfaccions.

2 comentaris:

  1. Malgrat tot, ens queden aquestes petites (úniques) coses per les quals val la pena viure.
    Un dels meus plaers són els teus regalets, gràcies!

    Bona setmana, guapo!
    Bessets assolellats!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona!
      Sí, noia, sort d'aquestes petites coses que compensen les altres "grans coses".
      Bona setmana!
      Bessets a punt de ser humits.

      Elimina