dissabte, 16 de març de 2013

LLEUGER

Em sento lleuger, com una ploma, com allò que és efímer i immaterial. No, no m'he tornat boig -ni penso fer-ho, per cert- i tot té un explicació: porto tota la setmana amb una activitat frenètica -i, curiosament, relaxant- de bricolatge compulsiu i això em té distret i distés. 
Les coses són com són i gairebé mai són definitives. Tot plegat, només cal estar preparat i esperar. Una vegada més el temps, el beneït/maleït temps. Saber esperar el moment -el moment arribarà. Mai hi ha hagut cap dubte al respecte!- i anar disposant les peces del puzle de la manera més favorable. La vida continua -fins que vulgui. Aquesta és la meva llibertat- i la capacitat d'adaptació és fonamental. En el fons, tot plegat no deixa de ser divertit i amb un toc surrealista prou aconseguit!
Continuo escrivint Companys & Companys S.L. Darrerament, sembla que s'escrigui sol i estic avançant força. M'agradaria acabar-lo i després fer una aturada tècnica. Necessito recomposar-me i deixar que corri el temps. Pensar en -i viure- altres coses. 
Aquesta darrera setmana no passarà a la meva memòria com un del moments estel·lars de la meva vida. Bé, sí, hi ha hagut una gran remuntada del Barça i un parell més de fets que han valgut la pena, però no m'ha acabat de fer el pes. En els moments deslluïts -per dir-ho d'alguna manera- és quan descobreixes la veritable naturalesa de les persones. També pots observar quins equilibris fan alguns per nadar i guardar la roba. És espectacular! Algun dia parlaré del meravellós món dels missatgers -declarats i no declarats, formals i espontanis- i de com en gaudeixo.
Ho deixo. Vaig a gaudir d'una estona de lectura -ara que amenaça pluja- i rellegiré Botchan, de Natsume Sòseki. Per aquests propers dies -que auguro tediosos i amb força temps lliure- tinc preparada la relectura de Cartero, de Charles Bukowski.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada