diumenge, 17 de març de 2013

ESPERANT EL SOL

No, avui no fa sol però ja he arribat a aquell estadi en el qual m'importa ben poc si avui els núvols descarreguen i m'impedeixen fer activitats a l'aire lliure. Sé que demà -o passat, o l'altre...- arribarà el sol i tot canviarà. He de continuar mantenint la paciència i esperar que arribi el bon temps.
Aquest matí he mirat la previsió per la propera setmana i sembla que el temps anirà millorant. Bé, ja és això: coincideix que comença la primavera -sempre imprevisible, però magnífica- i ja farà bon temps per fer passejades. Tot plegat, només es tracta d'anar vivint i anar passant. Qui dia passa, any empeny! 
Escolto la ràdio -una emissora musical que abans, fa anys, emetia des de Sabadell- i observo la pluja des de la finestra del despatx. Potser ara hauria de preocupar-me d'altres coses però, davant la inexorabilitat d'alguns aspectes de la vida, ja fa temps que vaig decidir no malbaratar esforços. Cada cosa serà abordada quan correspongui; cada acció esdevindrà quan més efectiva sigui (quan em roti dels o..). Els darrers actes tenen això: no entenen de bones voluntats i de coercitivitats. Per definició, en ser darrers actes, no es tem la repercussió que puguin tenir a posteriori. 
Continuo mirant per la finestra i tot s'enfosqueix. Cada vegada està més núvol i torna a amenaçar pluja. No ho nego, aquests dies tenen el seu atractiu i et permeten escriure sense la dèria de voler sortir al carrer. Avui ha tocat un relat surrealista i una mica negre: esdevé en una sala de vetlles d'un tanatori. No és trist; m'atreviria a dir que és còmic i, fins i tot, hilarant. També continuo amb Companys i Companys SL. Penso en un subtítol i de sobte sona Adelle a la ràdio. Magnífica cançó i excel·lent artista!
De moment, ho deixo. Torna a ploure i no em vull perdre l'espectacle -magnífic i relaxant- de les gotes suïcidant-se contra el terra.

5 comentaris:

  1. Plou i fa vent, el piano ha trencat el silenci, no cal esperar res més per aquesta nit...només somiar.

    Gràcies pels regals, la teva manera de viure i veure la vida i aquesta magnífica cançó.

    Molt bona nit!
    Bessets.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna, guapetona!
      No calen gràcies. Només cal ser com es vol ser.
      Bessets relaxants.

      Elimina
  2. Doncs avui ja ha sortit el sol! i quin sol que fot tu!

    ResponElimina
  3. "No ho nego, aquests dies tenen el seu atractiu i et permeten escriure sense la dèria de voler sortir al carrer."(L'EXORCISTA)

    La realitat no es pot esquivar, i quan et deixes seduir, ella mateixa et posa al seu servei... Esdevens, així, tragèdia i grandesa: implicat tot tu! Amb aquell aire de fidelitat i de queixa pregada (foc en els ossos)

    No ho vulguis endolcir el que no es pot resistir...

    Que t'empleni la pluja.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, Onze, per sort, sempre torna sortint el sol (com avui).
      Un petonàs!

      Elimina