dimecres, 10 d’abril del 2013

CERVELL DE VACANCES

Penso que ara és un bon moment per enviar el meu cervell de vacances. Val, ja sé que algun/a enginyós/a dirà: Sempre el tens de vacances. D'acord, molt ben dit, gràcies, ja ho sabia, us heu quedat tranquils i a gust? Doncs au, ja podeu sentir-vos realitzats amb aquesta nova demostració d'indigència intel·lectual!
Com deia, el meu cervell està força cansat i no té ganes de fer més esforços gratuïts. A tomar fanta! -que dirien a l'anunci. A prendre pel cul! -que dic jo (bé, suposo que alguns/es ja ho fan i amb força plaer i fruïció. Res a dir!). He decidit veure la vida des d'un altre angle: l'angle de l'esceptic, conscient i sabedor de magnitud de la tragèdia que s'acosta. Aquesta és una posició ben fàcil: només es tracta de relativitzar les coses i ser feliç. I que n'és de saludable ser feliç!!! Veure com Roma crema des d'alguna de les colines que la rodegen; observar com el foc purificador regenera allò que havia esdevingut corrupte i fora de tot sentit; sentir com els bàrbars -primitius, em deien aquest migdia- entren a Roma -cremada i caòtica- i arrasen amb tot el que troben, talment fossin la darrera esperança de la civilització clàssica. Sí, tot plegat és simbòlic i no voldria que ningú prengués mal, però ja n'estic fart de Calígules que nomenen senadors a cavalls. De fet, és millor fer l'estàtua i deixar que vinguin temps millors. Està demostrat que les estàtues sempre han sobreviscut als seus creadors.
Quines voltes que dóna la vida i què fotut està el tema!!! 

18 comentaris:

  1. Observo un tancament defensiu i una hipertròfia poruga!

    A qui vols fer creure que la teva ment ja no és capaç de donar-se perquè és de pedra, eh? I no només la teva ment, eh! Coi, de què vas presumint també d'un cor de pedra?

    Qui t'ha traït? On és aquella ment i aquell cor dignes de batalla?

    No es tracta de tu, sinó del món i dels que et llegim (ni que sigui reduït aquí)

    idiOTA!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      No, no és un tancament defensiu i/o hipertròfia poruga. Només és cansament i decepció(?).
      A ningú. No vull fer creure res a ningú. Cadascú que cregui el que vulgui o pugui.
      Trair-me? Potser jo mateix. La traïció, a vegades, no és altre cosa que la conseqüència de no voler veure el que és evident. Negar-se a creure segons quines coses -malgrat sabem que són certes- és una manera de trair-se. En ocasions, la culpa no és de qui enganya: és de qui, sabent-se enganyat, es nega a creure-s'ho.
      Sí, ja ho sé. No estic sol al món... però, de tant en tant, cal estar-ho.
      Idiota? Et recomano un llibre: "Cómo trabajar para un idiota" del John Hoover. Força interessant i molt realista.
      Petons!

      PS: No et facis mala sang. No paga la pena! D'altra banda, m'agrada que em llegeixis.

      Elimina
    2. "No, no és un tancament defensiu i/o hipertròfia poruga. Només és cansament i decepció(?)." (l'EXORCISTA)

      Ja hi som! Ara et toca cantar la trista realitat? Ai d'aquell humà que aixequi l'orgull damunt de l'estat morta! Uuuuhhhh... "peligro!"

      Està bé que em recomanis un llibre; jo et recomano la lectura d'un poema de Jordi de Sant Jordi que es diu "presoner". Pots llegir també la versió moderna de Climent Forner.

      Petons!?, i res més?

      Bah!

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    3. Hola Onze,
      Cantar la trista realitat? La realitat és com és i s'ha d'acceptar com ve. Una altra cosa és que nosaltres fem el possible per -si volem i podem- canviar-la.
      Gràcies per la teva recomanació
      Petons i el que vulguis!

      Elimina
    4. "Una altra cosa és que nosaltres fem el possible per -si volem i podem- canviar-la."(l'EXORCISTA)

      I per què només el possible?

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!



      Elimina
    5. Bàsicament per un motiu:
      Allò que és impossible, per definició, no es pot fer.

      Elimina
    6. Les definicions a tall d'exemple no són les meves exigències.

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
  2. Passava per desitjar-te una bona nit i
    veig que tot està on ha d'estar.

    Bessets!!

    ResponElimina
  3. Hola Sa Lluna!
    Bona nit i que es compleixin els teus somnis.
    Bessets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I digué la veu d'Èsquil després de complir el seu somni:

      "En el meu somni hi havia l'espina de la passió, un dia vaig arribar a arrencar-la
      perquè es complís el somni (que fes el que li tocava fer i deixés d'abusar de mi)
      i ara no sento el meu somni"

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    2. Hola Onze,
      El que no diu Èsquil és si el seu somni pagava la pena o no. A vegades, els somnis només són somnis -vaporosos i eteris- i tampoc cal suportar res a canvi.
      Petons!

      Elimina
    3. Impressionant com sempre aquesta dona, què deu menjar per esmorzar??

      Gràcies pels teus coneixements, sempre ben rebuts.
      Salut!!

      Elimina
    4. Hola Sa Lluna,
      Ho desconec i, francament, saber-ho no forma part dels meus neguits.
      Gràcies a tu per passar per aquest raconet!
      Bessets

      Elimina
  4. Hola mini-poni!

    1.- No és Èsquil qui ho diu, sinó que la seva veu.
    2.- La veu no parla dels somnis, sinó que del somni.
    3.- La veu d'Esquil voldria tornar a sentir el vigor apassionat del batec del somni, però va decidir ser un complidor. I què es pot esperar d'un complidor? Potser que compleixi més?

    No és Èsquil qui impressiona, sinó el què diu la seva veu quan va arribar a arrancar l'espina de la passió.

    Tots som fills de les paraules i de les mirades..., que ens deixen marca lentament. I lentament no vol dir a poc a poc, sinó que vol dir reiteradament (amb insistència).

    On és la passió que fa possible que res no es frustri ni en la veu? On és aquella estimació que era el pern de la veu d'Èsquil? On és l'espina que feia que el somni batagués intensament, que feia que sagnés i afirmés la seva identitat?


    Moralina: si no estimem l'espina que ens fa sentir vius tots els somnis seran el son de la mort.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!



    ResponElimina
  5. NO CONTESTARÉ UN COMENTARI QUE COMENÇA AMB UN INSULT.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Excuses!

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina
    2. I encara et dic més, mini-poni, no et conformis mai amb una excusa (no et facis l'ofès amb cara de justificació) perquè si alguna cosa hauria de ser impossible en aquest nostre món és el conformisme.


      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!
      Muà, mini-poni

      Elimina
    3. Mini-poni, en aquesta adreça també pots xarrupar el fruit que et por dur al vigor corporal; nervi i eix central en profunditat...


      http://poesiaparaalentarcoraje.blogspot.com.es/2012/10/hasta-pronto-sylvia-kristel.html

      Bon moment!

      Onze de setembre.
      INDEPENDÈNCIA!

      Elimina