COSES QUOTIDIANES

Suposo -segur!- que tots tenim les nostres manies i que en som una mica esclaus. Des des fa uns dies estava com orfe i semblava com si em faltés alguna cosa. Passen els anys i les coses s'han de netejar i reparar. Fa uns dies vaig portar la ploma -aquella que fa més de 25 anys que m'acompanya- a netejar i reparar. La pobra perdia tinta i ja no funcionava correctament. Potser hagués estat més convenient comprar-me'n una de nova -en vaig veure una d'una edició especial de Montblanc que em va agradar molt- i jubilar la meva. Suposo que tot plegat -atès que era possible reparar-la- només és una qüestió de fidelitat i de no deixar de banda les coses -i les persones- quan ja hem aconseguit treure'ls tot el suc. El cas és que he fet bé en reparar-la i que l'he trobat a faltar.

Són aquestes coses quotidianes les que configuren el que s'ha convertit en una vida tranquil·la i sense altra aspiració que canviar longevitat per felicitat. Desencantat de moltes coses i havent descobert petits -i senzills- focus de satisfacció, ja no estic disposat a perdre més el temps ni el bon humor per embolics polítics, econòmics o de qualsevol altre tipus. Tot plegat, hi ha coses inexorables i d'altres de les que només podem extreure'n una conclusió: som bestiar que uns pocs munyen per tal de mantenir-se i engreixar-se. Per fer-hi front, només hi ha una solució: no seguir el joc i intentar que, en la mesura que sigui possible, no ens afecti. Al capdavall, la Societat no deixa de ser un conjunt de grups maçònics, mafiosos i corporativistes que es disputen el Poder, ja sigui públicament o privadament. La resta només podem pretendre -o això ens volen fer creure- continuar subordinats, mantenint-los a ells.

Estic escrivint un relat que es diu Solucions definitives. Tracta d'un individu que es desfà de tot tipus de convencions socials i de esquemes preestablerts i es dedica a apartar del seu camí tot allò i tothom que s'interposa pel mig. El millor del cas és que utilitza raonaments completament lògics i que tots podríem assumir com a propis si ens desféssim dels bloquejos mentals, tabús i adoctrinaments que ens han anat imposant sota la coartada d'una cosa anomenada "pau social".

Tot continua endavant, sense l'ànsia de que aquest "continuar" sigui alguna cosa imprescindible. Ara, aquest "continuar" té condicions.