Ahir vaig encetar, definitivament, la temporada d'estiu (peti qui peti). Xancletes, bermudes i barret de palla -la samarreta la reservo pels dies que baixen una mica les temperatures- conformen el meu uniforme diari.
A primera hora del matí -la meva primera hora-, quan el sol encara no pica massa -a vegades, encara no ha sortit-, rego i cuido l'incipient hortet que vaig decidir ressuscitar aquest any. De moment, només el tinc plantat en una quarta part -és gran el punyetero!-, però de cara al proper any, estic decidit a ampliar la superfície -sufície, que diria algú per la TV- plantada.
Una bona dutxa i un generós esmorzar -em posaré com un bacó- són el colofó ideal de la meva activitat física i també el preàmbul de l'activitat intel·lectual: llegir i escriure. He deixat de llegir libels -en altres temps dits diaris- subvencionats. Una ombra -normalment sota la prunera- és el lloc ideal per retrobar-me amb allò que més em plau. No, no trobo a faltar res més!
I així fins a l'hora de dinar. Una bona migdiada per fer-lo baixar i una nova sessió de lectura-escriptura, combinada amb la contesta de la correspondència. Alguna trucada i poca cosa més fins a l'hora del ressopó vespertí o l'hora del glop relaxant (el mojito reglamentari). La vida se'ns escapa de les mans com l'aigua s'escorre entre els nostres dits. He descobert -potser més tard del que voldria- que no cal deixar-se la pell pensant en una pensió de jubilació que mai arribarà, ni en un estat de felicitat impossible, ni en voler allò que és inabastable o que és d'ínfima temporalitat. Saber gaudir d'allò que es té -sigui poc o molt- i aprendre a canviar les apetències fútils per necessitats satisfactòries, tot adaptant-nos a les possibilitats reals, és el que ens fa lliures... i feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada