Puedo escribir y no disimular
es la ventaja de irse haciendo viejo
no tengo nada para impresionar
ni por fuera ni por dentro.
...................................
Me perdí en un cruce de palabras
me anotaron mal la dirección
ya grabé mi nombre en una bala
ya probé la carne de cañón.
................................
Lo que me llevará al final
serán mis pasos, no el camino
no ves que siempre vas detrás
cuando persigues al destino.
.....................................
No voy a sentirme mal
si algo no me sale bien
he aprendido a derrapar
y a chocar con la pared
que la vida se nos va
como el humo de ese tren
como un beso en un portal
antes de que cuente diez.
..............................
es la ventaja de irse haciendo viejo
no tengo nada para impresionar
ni por fuera ni por dentro.
...................................
Me perdí en un cruce de palabras
me anotaron mal la dirección
ya grabé mi nombre en una bala
ya probé la carne de cañón.
................................
Lo que me llevará al final
serán mis pasos, no el camino
no ves que siempre vas detrás
cuando persigues al destino.
.....................................
No voy a sentirme mal
si algo no me sale bien
he aprendido a derrapar
y a chocar con la pared
que la vida se nos va
como el humo de ese tren
como un beso en un portal
antes de que cuente diez.
..............................
Fito & Fitipaldis
Avui no hi ha ni imatge. Avui només trec el nas per tal de desitjar a tothom un Bon any 2010. Malgrat pugui semblar que la passada nit ha estat de desenfrèn i festa total, no ha estat així. Ahir vaig tornar a requerir la presència dels meus millors amics -l'ordinador, la botella de whisky i el paquet de tabac- i he passat tota la nit escrivint, bevent i fumant. La soledat, en segons quins moments, és magnífica i ens permet veure la magnitud de la tragèdia o fer una nova composició de l'estat de les coses.
Entre la boira de nicotina que hi havia en el meu despatx aquest matí, he descobert que la vida és com el fum. Si el tanques t'asfixia i si obres les finestres marxa. Potser he de començar a obrir les finestres. Potser una excessiva prudència és una mal aliada en aquests moments.
Us he posat aquests fragments d'una cançó de Fito i Fitipaldis per un motiu: l'he estat escoltant aquesta nit i m'ha semblat prou il·lustrativa.
Bé, vaig a menjar alguna cosa. Aquests dies tinc l'horari canviat. Dormo de dia i treballo -escric, bec i fumo- de nit. Coses del Cap d'Any i de tenir molts dies de festa. Esgoto els darrers moments, que consumeixo àvidament, com el guerrer que sap que ha d'entrar en combat i vol deixar les coses arreglades per si ha de morir en la batalla.
En tot cas, que sigueu feliços durant l'any 2010. Jo ho intentaré...
Bon any nou!!! El primer missatge que escric al teu blog, i diria que el primer de l'any en el teu blog també xD. De vegades, el Nadal i totes les festes així ens porten nostalgia i records d'una vida passada, que ens acompanyen però no has de tancar les portes, ni finestres, aquestes sempre han de seguir obertes, si fa falta tapa't (k fa molt de fred). Perquè la vida és comptada i com diuen "La vida és allò que passa mentre nosaltres estem massa ocupats en altres coses" Així que et desitjo el millor per quest nou any ;)
ResponEliminaBenvolguda Rosseta,
ResponEliminaEn primer lloc, sigues benvinguda i t'animo a que continuïs opinant en aquest bloc (blog).
Les vides passades són les que són. No hi podem fer res, estan allà i només en podem recordar els millor moments.
No crec que desaprofiti la vida. El que estic fent és transformar-la, fer-la més "vivible".
Gràcies pels teus desitjos, que són recíprocs.
Un petó.