HISTÒRIES ANTIGUES

A la vida hi ha històries inoblidables i d'altres que guanyen popularitat a mida que passa el temps. Avui, inesperadament, una persona que coneix la meva veritable identitat, m'ha fet un comentari sobre un post que vaig publicar fa prop d'un any. Aquest post -"Montse Mar i el missatger"- es veu que li va causar una grata impressió. Avui, tant de temps desprès, em comentava que hi ha diverses persones que li han parlat d'aquesta història. En el moment de la publicació aquest post no va rebre massa comentaris, però es veu que és un tema que s'ha actualitzat i ara ha començat a interessar a la gent. Francament, encara no entenc el motiu d'aquest interès sobtat per aquest post, que no considero que sigui dels millors que he escrit. 

Només vull dir que, vist l'interès que desperta, estic considerant reescriure i ampliar aquesta història que forma part de "Revenja", la segona part de "La Barragana del director". Segons aquesta persona, aquesta història s'ha fet molt popular en el meu entorn. La vaig escriure amb molta estimació envers els personatges i penso que aquest és un dels motius que han fet que s'estengués el coneixement d'aquest post.

En un altre ordre de coses, us vull advertir que, el que queda d'aquesta setmana i la pròxima, estaré força ocupat i no sé si podré escriure amb l'assiduïtat que em caracteritza. M'encanta la meva feina però té aquestes coses. És així i no s'hi pot donar més voltes. Ja em perdonareu per la meva (espero que no) absència.

Aquests propers dies s'endevinen molt divertits. De fet, s'incorpora un nou personatge a l'auca i ja li estic buscant un nom. Estic indecís entre "la pastillera" o un de més surrealista  -i amb estil d'indi americà- com podria ser "Conill Pintat". Ja m'ho pensaré...

No sé si us ho havia dit, però ja tinc el Macbook Pro en camí. Estic neguitós per veure com funciona. També estic neguitós per veure com comença la propera setmana. Veig a venir que tot plegat es convertirà en un gran aquelarre, en un gran festival de llum i de color. Penso que hi ha coses que donen salsa a la vida i que hem d'aprofitar aquests moments kafkians i inesperats per fer un somriure, mirar cap aquells que mostren la seva intransigència, en segons quines coses, i fer-los l'ullet sobre la comicitat de les noves situacions.

Ho deixo. Vaig a menjar una mica de fruita i a veure la sèrie Bones. M'agrada aquesta sèrie. No em pregunteu per quin motiu, però m'agrada. Potser és per l'Emily Deschanel, la seva protagonista, o per la trama d'alguns episodis. Mirant-la, espero el proper dilluns, on la Samanta Villar ens oferirà un nou episodi de "21 dias", aquesta vegada immersa en el món del porno. Crec que només farà de càmera i no d'actriu porno, cosa que em decepcionarà molt. En tot cas, sempre és gratificant tornar a veure la Samanta.

Demà, si puc, us n'oferiré una mica més. Per cert, demà torno a veure l'editora. Ja li he escrit els dos nous relats i tinc mig fetes les correccions de "La Barragana del director". Espero que ho tingui en consideració i convidi... als cafès.