Mentre esmolava el seu sabre -precisa, ferma i lentament, amb la pedra d'esmolar- en Sandro va fer una ullada a la prestatgeria on tenia tot d'objectes que havia portat dels seus viatges pel món. Un dia hauria de fer neteja i començar a ordenar tot allò.Va lubricar el sabre -una fina i imperceptible capa- i el va guardar en la seva funda. Una vegada l'havia penjat en el lloc que tenia reservat a la paret, va mirar què li quedava per ordenar i va descobrir, sota una capa de ferralla diversa però mortal, un objecte increïble del que ja se'n recordava. Una petita daga, una mica més llarga que un punyal i més curta que una espasa, va cridar la seva atenció.
Cada objecte té la seva història. La manera d'aconseguir-la, el preu pagat, si és un regal o no, formen part de les característiques addicionals de la peça. Aquesta peça que tenia a les mans era excepcional i molt antiga. L'havia aconseguit a l'Iraq, lluny del seu lloc d'origen, i n'havia fet certificar l'autenticitat una vegada n'havia retornat. Era una Misericòrdia.
Encara recordava el lloc on l'havia comprat per deu dòlars americans. Era una botiga-taller d'armes especialitzat en armes blanques àrabs i orientals. Entrar en aquella botiga era anar uns segles enrere -tant per la tècnica de fabricació i gran qualitat de les armes, com per la mestria a l'hora de decorar-les i personalitzar-les- i traslladar-se a un món que ja no existeix, en el que regien conceptes com l'honor, la lluita cos a cos i en el que es dirimien les disputes cara a cara.
Aquesta Misericòrdia provenia de França, i era del segle XIV. S'havia fet servir en el Combat dels Trenta (27/03/1351), durant la guerra de Secessió Bretona, que era la part secundària de la guerra dels 100 Anys. El nom que tenia aquella arma el justificava la seva forma d'utilització. La Misericòrdia era una daga de remat. En aquella època, els dos contendents s'enfrontaven en mig d'una planura i lluitaven fins que el darrer combatent d'una de les parts en conflicte era mort. El guanyador, en un acte de misericòrdia envers els ferits vençuts -i també amb els propis- utilitzava aquesta daga clavant-se-la, a través de la mirilla del visor del casc, en la conca dels ulls, fins arribar al cervell. Per aquest motiu té la forma allargada i amb força punxa.
En Sandro es va mirar aquell objecte i va decidir que seria el proper en ser netejat, esmolat, polit i lubricat. La funda també precisava d'alguna petita reparació que faria el propi Sandro. Ell sempre havia estat molt misericordiós...
Encara recordava el lloc on l'havia comprat per deu dòlars americans. Era una botiga-taller d'armes especialitzat en armes blanques àrabs i orientals. Entrar en aquella botiga era anar uns segles enrere -tant per la tècnica de fabricació i gran qualitat de les armes, com per la mestria a l'hora de decorar-les i personalitzar-les- i traslladar-se a un món que ja no existeix, en el que regien conceptes com l'honor, la lluita cos a cos i en el que es dirimien les disputes cara a cara.
Aquesta Misericòrdia provenia de França, i era del segle XIV. S'havia fet servir en el Combat dels Trenta (27/03/1351), durant la guerra de Secessió Bretona, que era la part secundària de la guerra dels 100 Anys. El nom que tenia aquella arma el justificava la seva forma d'utilització. La Misericòrdia era una daga de remat. En aquella època, els dos contendents s'enfrontaven en mig d'una planura i lluitaven fins que el darrer combatent d'una de les parts en conflicte era mort. El guanyador, en un acte de misericòrdia envers els ferits vençuts -i també amb els propis- utilitzava aquesta daga clavant-se-la, a través de la mirilla del visor del casc, en la conca dels ulls, fins arribar al cervell. Per aquest motiu té la forma allargada i amb força punxa.
En Sandro es va mirar aquell objecte i va decidir que seria el proper en ser netejat, esmolat, polit i lubricat. La funda també precisava d'alguna petita reparació que faria el propi Sandro. Ell sempre havia estat molt misericordiós...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada