dissabte, 10 d’abril de 2010

LA TRUCADA

Un quart de sis de la matinada -no hi ha una altra hora, no- sona el telèfon i com puc m'incorporo del llit per tal d'agafar la trucada. Encara mig adormit i amb una considerable mala llet, miro la pantalla i només sóc capaç de llegir una paraula: "Desconegut". Torna a sonar el maleït telèfon i dubto si agafar la trucada. Finalment, ja que estic mig despert, opto per respondre
(Tradueixo la conversa del castellà)
- Si?
- Hola xaval, sóc jo- Em diu una veu aspre i contundent.
- Hola "jo". Qui ets?- Li dic amb un to irònic i amb evidents mostres d'estar emprenyat.
- Hòstia tio! No em coneixes? Sóc el Lupus!!- Diu incrèdul de que jo no sigui posseïdor d'una cosa que en diuen "Inspiració Divina".
- Cabró! Qui s'ha mort? S'enfonsa el món? Saps quina hora és?- Li dic en un intent de fer-li entendre que no són hores d'anar trucant a la gent si no és amb un bon motiu.
- Perdona, estic al Líban i no comptava amb la diferència horària. Que dormies?
- No, estava despert, estava esperant la teva trucada... no et fot!!!
- Perdona... Et truco pel tema de les dades que em vas passar l'altre dia. Ahir em van trucar i em van donar els resultats- diu tot misteriós.
- I?
- Ho hem comprovat. És ella!!!- El seu entusiasme em provoca una barreja entre hilaritat i estupefacció.
- Ho sospitava, ja t'ho vaig dir. Només calia que em comprovéssiu les hores d'activitat de les connexions.
- Doncs ja ho saps. Ja et passaran totes les dades que hem tret. T'explico com funcionen totes les associacions i relacions de dades....
En aquest moment, comença a fer-me un discurs tècnic que no vull escoltar. Només vull dormir. Ja m'ha donat la noticia: "És ella". La resta no cal explicar-m'ho a dos quarts de sis de la matinada. Ja fa un quart d'hora que parlem i estic mort de son.
- T'ha quedat clar?- Diu, amb èmfasis, preocupat per tal que sàpiga com han arribat a la "gran conclusió".
- Sí, sí, claríssim!!!! Fem una cosa: D'aquí unes hores, em poso en contacte amb tu. Dóna'm el telèfon que portes i et truco.
- D'acord! És el xxxxxxxxxx.
- Val, d'aquí a una estona, et truco i m'ha acabes d'explicar com heu arribat a aquesta conclusió. Ara estic massa espès.
- Com va tot? Ens veiem la propera setmana?- M'inquireix amb aquell to de "fem-ho, va!"
- Sí, quedem i la fem petar.
- Fins més tard...
- Adéu.
Torno al llit, amb dos sentiments contradictoris: l'emprenyada i desorientació per haver estat despertat tan d'hora, i la satisfacció de saber que era ella. No és que em tragués la son, però sí que marca una tendència i em permet reorganitzar tots els pensaments i saber per on van les coses.
No sé per quin motiu ho fa i perquè ho fa d'aquesta manera. Tan li fa, el cas és que ho fa...

4 comentaris:

  1. hola!! El teu post,
    es realitat, es ficció, es el principi d'una novela teva?
    quí es "ella" ...forma part de la teva vida? fes-me cinc centims.. aquesta "ella" surt amb anteriors posts teus? si es així no cal em responguis, ja els llegiré. Estic pensant, igualment fes-me cinc centims, si et plau, doncs segur que faràs un resum d'allò mes engrescador alhora que entenedor de tot plegat...
    Seria un principi perfecte per una novela de suspens...
    Anna,

    ResponElimina
  2. Hola Anna!!
    És una mica de realitat i una mica de ficció. M'explico: és cert que he rebut una trucada i també és cert que era d'en Lupus -un amic de fa anys, que, de tant en tant, fa algun comentari al bloc-. La resta és pura invenció.
    Aquesta trucada m'ha servit de base per començar un relat -la majoria dels que faig tenen com a punt de partida alguna cosa que m'ha passat- que, provisionalment, es diu "Trucada des del Líban". Durant tot el relat es parla d'"ella", sense concretar el seu nom fins a la frase final. Jo tinc uns noms que faig servir més pels meus personatges (Irun, Montse Mar, Sandra...).
    Si "ella" forma part de la meva vida? No. Normalment, m'inspiro en coses del dia a dia, però sempre ho deformo i hi afegeixo coses noves.
    Tota aquesta història va d'una noia que coneix a un noi (potser li diré Pol, com algun altre personatge meu) però no vol que sàpiga que és ella la que entra i li fa comentaris al seu bloc. En Pol demana ajuda a un amic seu per tal de descobrir qui és aquesta noia..... Bé, encara queda molta feina per fer sobre aquest relat.
    Si vols col·laborar-hi, pots fer-me arribar les teves idees. Les aportacions sempre són benvingudes i poden obrir nous camins en una història.
    Tu, si tens alguna vegada una idea, fes-me-la arribar. A vegades no les aprofito literalment però, modificades, poden ser interessants.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. I si la veu de les sis del matí hagués estat la d'una dona?

    Una veu efusiva de sentiment (veig que els sentiments dominen la teva vida).
    Una veu d'impuls irresistible i alhora tímida, però ofegada per trencada.
    Una veu que espera atònita quan uns passos encongits i vergonyosos avancen...
    Una veu en tensió continguda i que finalment esclata en riallada (riallada catalana),
    com mai no havien sentida les teves oïdes ofeses per seriositats de dignitats espanyoles...
    Una veu curta, enigmàtica, l'esca del pecat!
    Una veu que embutllofa la teva vanitat.

    Què, eh, home de l'avarícia latent?

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  4. Hola Anònim(a)
    Saps què és el més trist?
    El més trist és que aquesta trucada difícilment es produirà.
    Si es produís, la primera reacció seria la mateixa: emprenyament per haver-me despertat. Després, potser entendria els motius de la trucada i, fins i tot, n'estaria content.
    Les coses, fins que no passen, no saps com seran.
    Un petó.

    ResponElimina