QUEDAR-SE A MIG CAMÍ

Quedar-se a mig camí no és una bona idea. Quan s'inicia el camí, s'ha d'acabar. Els dubtes, la manca de voluntat de finalitzar les coses i el no voler  -o saber- fer les coses d'una manera definitiva, provoca situacions indesitjades que s'enquisten en el temps.

Avui ha sigut un dia atrafegat, intens, ple d'activitat. M'encanten aquests dies. Em nego a vegetar i a perdre el temps. No en tinc de temps per perdre. No m'importa tenir una activitat intensa. El que em molesta és la figura del "mig destorb", aquell que ni fa ni deixa fer. Aquell que només busca el defectes aliens, el que només vol sortir a la foto, el que sempre té idees brillants que han de posar en pràctica els altres. Una altra cosa que em molesta molt és que siguin tolerats -fins i tot recolzats- en detriment de l'eficàcia. 

Diumenge vaig pronosticar que aquesta seria una setmana de canvis, de nous reptes. Potser sí que ho serà. Potser no amb la intensitat que seria desitjable -tornem amb el costum de quedar-nos a mitges- i amb una nova dosi d'embolic. Sempre l'embolic, les coses a mitges, el "sí però no", la indefinició... i tot allò que significa clarobscur. 

Per sort, demà és divendres i el cap de setmana dóna per molt. Demà aquest bloc -si no m'equivoco- arribarà a les 3.000 visites. No està malament! Abans d'ahir vaig fer públic el post número 400. Molts números en molt pocs dies. 

Vaig a intentar dormir. No asseguro res, però aquesta setmana estic molt cansat i em venç l'esgotament. Esperaré al dissabte i al diumenge per a reflexionar sobre tot plegat. Altres ja hauran pres decisions per mi -com els agrada decidir el que altres han de posar en pràctica!!!- i hauré de veure quines "genials idees" han parit aquesta vegada. Ja fa molt de temps que periòdicament van sorgint noves i "brillants" idees que duren menys que un caramel a la porta d'un col·legi. Prendre decisions i fer-les efímeres només provoca inseguretat, desorientació i manca de confiança. Ja està, ho deixo aquí, que després encara es pensen que ho fan molt bé i que jo sóc el que només troba les errades. No, jo no les busco però tampoc les obvio. Per sort, mai participo en aquestes decisions, ja em venen donades. Primer decidir i després preguntar... no era a l'inrevés això????? Ah, val.... Sí, em diuen que estan dotats d'una cosa que en diuen infal·libilitat. Ara m'ho explico tot.... ignorant de mi!!!! Mai serviré per a Guru....