dimarts, 15 de juny del 2010

ALBADA SAGNANT

Sempre havia tingut curiositat per saber com reaccionaria, com seria aquell moment tràgic i excels en el que tot s'acabaria. No sabia si seria una sorpresa, una cosa que ja feia temps que considerava inevitable o, pel contrari, encara tenia l'esperança de que s'oblidés de les afrontes sofertes. 
No, ell no oblidava mai. Podien passar els dies, les setmanes, els mesos, els anys... però ell ni oblidava ni perdonava! Ja només li quedava un motiu per continuar vivint després de tanta humiliació -d'altres ja faria temps que haurien acabat amb tot- i era flairar la seva sang, veure com exhalava el seu darrer sospir mentre clavava en ell aquella mirada que l'havia tornat boig. Només hi ha una cosa eterna -la mort- i no volia privar-la d'aconseguir l'eternitat, el més aviat possible.
Va llevar-se d'hora i va preparar tot el que necessitava d'una manera meticulosa i minuciosa -com feia ell totes les coses-, mentre recordava tots els moments feliços que els havien unit. Pel seu cervell van passar totes i cadascuna de les mirades, de les caigudes d'ulls, de les carícies i de les rialles que van compartir. Tot allò era el que feia més monstruosa la seva traïció. No era el gest i el moment concret el que més li cremava les entranyes, eren els temps previs els que l'havien confós i els que l'havien fet confiar. Aquesta era la magnitud de la tragèdia: l'engany. La resta no era important, no l'afectava en absolut. Era aquest intent -en part aconseguit- de fer-lo tornar humà i el aprofitar-se desprès d'aquesta condició i feblesa humana el més indignant. 
No s'ho va pensar més. Va col·locar-se tot l'equip sota una jaqueta lleugera -era de matinada i encara refrescava- i va sortir al carrer. Mirada perduda, sabedor que eren també les seves darreres hores i accions. Tant li feia! Què més podia demanar a part de veure com tot s'acabava? Res, no podia demanar res més...

Fragment de "Albada sagnant" un relat que estic escrivint sobre la violència de gènere (sens dubte execrable). Encara em queda molt, però crec que el publicaré sencer al nou bloc.

3 comentaris:

  1. M'agrada aquest tros...
    Nou aspecte? Queda bé!^^

    ResponElimina
  2. Uff!! si l'objectiu és posar la pell de gallina del lector, felicitats! ho has ben aconseguit!

    ResponElimina
  3. Hola Maria,
    Continuarà...
    El nou aspecte potser és una mica extremat, però és el que he trobat. Potser el canviaré, ja veuré...
    Un petó.

    Hola Filadora,
    Aquests temes són per posar la pell de gallina. La pell i molt més. Si ho he aconseguit, vol dir que he aconseguit transmetre el sentiment del protagonista.
    Un petó.

    ResponElimina