dilluns, 14 de juny del 2010

MATINADES CONVULSES, DIES FILOSÒFICS

Aquesta matinada passada ha estat frenètica. La preparació d'un nou bloc té el seu què. Que si la lletra, que si el fons, que si els colors, que si.... Una bogeria, una autèntica bogeria. Ah!, i no t'oblidis d'anar guardant tots els canvis. Quan fa una hora que intentes establir el tipus de lletra per cada títol, text, gadget, etc., t'oblides de guardar i venga! Ja pots tornar a començar. 
Bé, tampoc cal fer-ne un drama. Ja el tinc mig acabat. Ahir vaig aprofitar per tal de refer una mica l'aparença d'aquest bloc. Ja n'estava cansat d'aquesta imatge formaleta. Una mica de color sempre s'agraeix (i fa tornar cecs als que intenten llegir el primer post). El deixo així, ho sento. No penso donar-hi més voltes. 
Aquesta setmana serà dura però plaent. Queden dos -tres- dies per l'orgasme sideral del dijous. Tinc ganes de festa. És així i no hi puc fer res. Tot plegat, què més es pot demanar? D'alguna cosa s'ha de morir... menys de vell, és clar! Què pot passar? Que un dia m'agafi un paral·lís? Val, i què???? Quin problema hi ha? D'aquí cent anys, tots calbs i criant malves. Abdico de preocupar-me per coses fàtues i sense substància. De què m'he de preocupar? Tot funciona sobre rodes. Uns quants ajustaments de tant en tant i ja està. Asfixiar-me per bajanades? No, companys, no!
Darrerament he vist l'ombra del Jamacuco voltant prop meu i vull estar preparat. El Jamacuco és com la Parca, però a mitges. No sé què és pitjor -bé, sí que ho sé-, si morir-te o quedar-te gagà -sigui dit amb tot el meu respecte-. Cal allargar una vida de patiment -patir, patir, tampoc és que pateixi massa- en ares a batre el rècord de supervivència? No. Crec que val més batre el rècord de viure bé, ja sigui durant més o menys temps. 
Desconec com petarà tot plegat, però jo vull que el Gran Pet m'agafi amb la ment en blanc, ben menjat, millor begut i en grata -per dir-ho d'alguna manera- companyia. Que tot plegat fotrà un pet, no en tingueu cap dubte. Només cal calibrar quan i com esdevindrà aquest pet. Que no ho veuen que tot plegat és insostenible? No en són conscients que el grau de podridura i corrupció social ja és irreversible? 
Bé, jo ho deixo, vaig a sopar i un o altre enterrarà l'últim...

6 comentaris:

  1. Avui estàs molt CARPE DIEM! m'alegro!
    El text va de conjunt amb les flames! A cremar! :)

    ResponElimina
  2. Sí, Filadora, avui és d'aquells dies en el que cremaria totes les naus.
    Un petó.

    ResponElimina
  3. Si em permet, les flames distorsionen la lectura. Trobo que no li escauen gens al seu blog. Un xic, pretenciós tot plegat.
    Eps! de bon rotllo, faltaria plus. (que després es pensa que a la gent li agrada fotre-li canya)

    ResponElimina
  4. Hola Anònim,
    sí, és veritat, costa una mica de llegir, però no he trobat res que m'acabi d'agradar. Miraré una altra vegada si trobo algun fons una mica menys "pretensiós".
    D'altra banda, ja m'agrada que em fotin una mica de canya (si és de bon rotllo, és clar!).
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Jo insisteixo... a veure l'abraçada canvia a petó... no sap amb qui se la juga? és prudent? o simplement....Busqui busqui que alguna cosa més adient trobarà. Va que és un home (?) de recursos.

    ResponElimina
  6. Anònim, anònim...
    Sí, sóc prudent (potser a vegades massa).
    Sí, sóc un home... Bé, fins fa cinc minuts encara ho era!
    Buscaré, buscaré alguna altra cosa...
    Un petó molt fort!

    ResponElimina