dimarts, 22 de juny del 2010

SANTS BARONS

Paulí de Nola o Meropi Ponci Anici Paulí (Meropius Pontius Anicius Paulinus o Paulinus Nolanus, Paulinos (Παυλι̂νος). 22 de juny.
Va rebre el baptisme a Bordeus i va renunciar a la dignitat consular, era de família rica però és feu pobre i humil per Crist. Es trasllada a Nola, Itàlia, prop del sepulcre de Sant Félix, prevere, per tal de seguir el exemple de la seva conducta, va practicar una vida ascètica amb la seva dona i els seus companys. Ordenat bisbe (431) es distingí per la seva erudició i santedat, per acollir els peregrins i per ajudar els desvalguts.
Va morir a Nola el 22 de juny després d’haver estat bisbe d’aquesta localitat durant 22 anys. Fou prefecte i governador romà durant els trenta primers anys de la seva vida. Havia nascut a Bordeus fill d’una família patrícia (353). Va estar casat i el seu fill únic va morir molt aviat. Ell i la seva esposa, de acord mutu, van viure en castedat per dedicar-se al Regne de Déu. Va tenir contactes amb Sant  Martí de Tours, Sant Agustí, Sant Jeroni i Sant Ambròs de Milà. Segons la tradició ordenat prevere a Barcelona.
D’aquest bisbe, escollit a Nola per aclamació, es conserven, entre altres escrits, dos cites manuscrites que justifiquen la seva inclusió entre els cristians a imitar: “si tot procedeix de Déu i Déu és bo, necessàriament tot el que Déu ha fet és bo” diu en la carta 16 del seu epistolari. En una altra de les seves cartes, respecte al despreniment, diu:” l’atleta no venç pas al despullar-se per començar la lluita, si no que ho fa sols després de haver lluitat be, així és quan mereix la corona”: per que el despreniment és l’inicií de la santedat, no pas la meta.
Què voleu us us digui? Avui m'ha donat per aquí. Semblo el Salvador Alsius fent una petita glosa del Sant del dia. M'ha sobtat això de que aquest Sant estigués casat i que hagués tingut un fill. Fins i tot va arribar a bisbe. Bé, suposo que aquells temps eren bastant diferents dels actuals.
També em crida l'atenció que no el van fer Sant per haver estat torturat ni per haver-lo escaldat amb oli bullent. Només la seva renúncia, el seu sacrifici personal i el seu despreniment el van portar a la santedat. Bon exemple a seguir, sens dubte, malgrat avui en dia siguin uns altres els valors més apreciats i populars. 
No esperar -en alguns casos cal esperar assegut- cap tipus de compensació pels sacrificis és el que marca l'excel·lència dels sants barons. La paciència també és una de les virtuts més valorades en el tema de l'ascens als altars. Es veu que d'això en sabia un grapat un tal Job. Era capaç d'aguantar allò que era inaguantable amb el millor dels seus somriures. És el permanent dilema entre l'home pacient, sacrificat i turmentat per la càrrega del seu compromís, enfrontat al vividor i feliç irresponsable. 
Bé, ho deixo. Avui tinc responsabilitats que he d'atendre -i que em ve de gust fer-ho- i no vull privar-me de la companyia d'algú que, fins i tot en els pitjors moments, sempre ha estat al meu costat. Ara jo vull estar al seu costat. Avui amb més motiu que mai...

3 comentaris:

  1. Ei! Bon Sant Joan!!!! que passis una bona revetlla!

    ResponElimina
  2. Hola Filadora,
    que t'ho passis força bé.
    Un pató

    ResponElimina
  3. Ups! no havia llegit el d'avui! gairebé millor retiro lo dit!!! que tinguis bon vespre! (millor??) :)

    ResponElimina