ABDICAR TEMPORALMENT

Fa anys, quan el rei de Bèlgica -Balduí, de profunda creença catòlica- havia de sancionar la Llei de l'Avortament,  va abdicar (o "dimitir") temporalment. Una vegada el govern -en exercici de la Regència- va sancionar la Llei de l'Avortament, va ser restituït en el seu càrrec. D'aquesta manera no va faltar a les seves conviccions morals i tampoc va marxar definitivament del seu càrrec.

Quan algú creu que no ha de col·laborar en una comèdia, en un teatre d'aparador i que no ha de seguir-li la veta a algú que no fa més que intentar acontentar a tothom cal retirar-se, tot preservant la pròpia dignitat i deixant que quedi en evidència als tapadors de forats que s'estan quedant sense mans per fer-ho.

Fer veure durant una hora allò que és fals durant un mes no és més que una pantomima i una nova edició d'una història que ja ha estat tancada en altres àmbits i que algú persevera en mantenir viva d'una manera irracional i soterrada.

En aquests casos, cal fer el mateix que el propi rei de Bèlgica: abdicar temporalment, no ser còmplice d'aquells que no tenen la valentia de posar les coses en el seu lloc i que ens reserven un paper secundari, molt per sota del que ens correspon. Allà ells i la seva consciència -si és que en tenen-, que la vida dóna moltes voltes i en altres circumstàncies ens retrobarem.

Encaro la nova setmana amb aquesta nova mentalitat que m'adorna i que em fa flotar en mig de tanta merda. Ara estic avocat en tota aquesta munió de feines i feinetes que em queden per fer a casa, que al final és el que importa. Avui ha sigut un altre dia de "corre corre", però això ja no importa a ningú. És més important la genuflexió fàcil i  la profunditat de la denigració que implica l'adulació constant.

Sóc feliç. Intueixo el final d'aquest món superficial, teatral i mogut per conductes enfrontades directament amb la dignitat, el respecte.... i totes aquelles coses que diferenciaven el pensament i la conducta humana dels éssers considerats "no racionals". Un món com l'actual no pot durar massa, ja sigui per canvi (rectificador i regenerador) o per autodestrucció. També auguro -ja semblo Nostradamus- l'aparició en escena de nous competidors per alguns que es creien molt segurs. Són alguns que procedeixen de canvis però que en el seu nou lloc juguen amb avantatja. Serà qüestió d'anar veient les reaccions de tots els personatges de l'auca.