dimarts, 6 de desembre del 2011

DEMÀ (PREVISIONS FANTÀSTIQUES)

No cal ser gaire intel·ligent ni tenir un accentuat sentit de l'anticipació per preveure què passarà demà. No, no us diré els números de la 6/49 o de la Bonoloto, però sí que puc augurar una jornada marcada per la feina -sí, demà penco-, però també per assistir a la construcció d'un nou episodi de la sèrie "Torna-hi: la fissura anal ja no em fa mal".
Estic emetent a veure fins a quin punt aquest serial esdevé un paradigma macarrònic o en una mala degeneració del cambrot del germans Marx. Ara, per sort, ja he entès que hi ha coses que no poden canviar i que l'estratègia dels personatges sempre és la mateixa: queixa i crítica -a vegades, fins i tot creïble-, període de silenci i plegament final als dictats més surrealistes. Promeses -vanes i ja increïbles, motiu de mofa i escarni- cara al públic, insistència i requeriment a mantenir postures que mai s'adopten o que s'abandonen al minut zero, formen part de l'estratègia d'aquests personatges còmics i grotescs. A tot això li afegim el voler mantenir una aura de dignitat impostada -que tothom sap perduda des de fa temps- i ja tenim una situació del tot esperpèntica que desperta hilaritat i, fins i tot, una certa pena. És a dir: deixo que m'enculin -a vegades, ho provoco- però no vull que sigui dit.
Aquesta situació -o successió d'escenes- només pot ser entesa des del punt de vista de l'observador/espectador que es situa per sobre de tot i dissecciona cada gest, cada moviment, cada conversa, cada trucada i que, ocasionalment -en un rampell ocasional de deliri-, opta per intervenir i provoca noves situacions i, el que és més interessant, noves reaccions dels personatges.
El que més m'emociona -i, a vegades, m'indigna- són els silencis clamorosos i covards d'alguns dels personatges d'aquesta sèrie. Sembla que, amb els silencis, intentin protegir-se d'un desenllaç inevitable. A vegades, veient algunes escenes, he pensat que només posen en pràctica allò de "qui dia passa, any empeny". En part, això no és veritat. Jo penso que la seva intenció només és passar el temps amb la vana esperança que el conflicte s'esvaeixi per sé. En tot cas, és molt cert que s'ha convertit en una comèdia d'embolics que em pot proporcionar molts moments de gaudi.
Acabo un parell de relats que he de lliurar abans del dia 15 de desembre, mentre escolto Simon & Garfunkel, alguna coseta de Pink Floid i, per acabar, l'esclat final amb l'Edith Piaf. Per sort, ara sembla que la cosa s'ha animat i ja tinc compromesos uns altres relats pel 19 i 31 de desembre, pel 15 i 31 de gener i pel 15 i 29 de febrer (2012 és any de traspàs). Per part meva, també ha passat aquella època en la que semblava que se m'havien acabat les idees i ara frueixo de la inspiració que em proporciona la vida que m'envolta -a curta, mitja o llarga distància-, una vegada passada pel sedàs de la distorsió i del canvi -inevitable i volgut- que transforma aquesta realitat en relats o apunts per futur relats.
Aquest proper any -com ha estat el final d'aquest- crec que serà molt fecund en situacions surrealistes i més pròpies de l'opera bufa que del món real. Una mostra d'un fet real per tal que veieu les possibilitats que m'ofereix la vida: En Duran i Lleida diu que "no votarà positivament en el debat d'investidura del Rajoy". Impressionant!!! No ho creieu així? Disseccionem la situació: Resulta que el Rajoy no el necessita per res al Duran i Lleida a Madrid. Segurament encara estarà rient -ell i tota la direcció del PP- d'aquesta sortida de catedràtic de l'inefable Duran. D'altra banda, CiU necessita -si no vol seguir, forçosament, la corda del Tripartit- els vots del PPC per tal tirar endavant els pressupostos del 2012 al Parlament de Catalunya. M'estic tornant boig o potser les coses no em quadren massa? Potser en Duran encara no ha entès que el PP a Madrid té majoria absoluta i que qui no en té al Parlament de Catalunya és CiU?
Ja m'ho pensava que el món s'ha tornat boig, però no sabia que, a més, s'havia tornat estúpid!!!

2 comentaris:

  1. Sort per demà, doncs.El meu també s'assembla força al seu...

    ResponElimina
  2. Benvolguda amiga Maria, espero gaudir força de tan esperpèntic espectacle.
    Ànimes bessones? No ho sé! Potser és que, malauradament, aquesta raça abunda molt avui en dia...
    Un petó!

    ResponElimina