diumenge, 26 d’agost de 2012

CALMA PRODUCTIVA

I mirant-li els ulls li digué: "Quan jo mori -fet inevitable i
convenient per alguns-,  ja farà estona que tu no respiraràs.
 La meva mort no serà el preàmbul o conseqüència
 de res: només serà l'epitafi pòstum del teu final".
Anònim

Fa una estona arribava a la casa que habito. La meva veritable casa queda lluny d'aquí -a l'oasi- i només en puc gaudir de tant en tant. Aquesta tarda -ara que bufa un aire suau i més fresquet que el d'ahir- he decidit fer una passejada (m'estaré fent vell?). Durant una estona, assegut en un banc, he pogut llegir correus, missatges i notícies -voluntàriament no llegits abans i alguns directament eliminats (total, per llegir rucades surrealistes)- i esborrar la majoria de trucades perdudes -voluntàriament no contestades (total, pel que s'ha de sentir!!!)- d'aquests darrers dos dies. També pensava en com configurar aquell capítol de la història que proposava aquest matí i he tingut l'oportunitat de pensar sobre diverses reflexions -vingudes al cap durant la meva darrera estada a l'oasi- que aplicaré a alguna altra història (aquí en deixo tres, clarament influenciades per aquesta indignació i gran decepció que em rau les entranyes ):
1.- Confondre "opció" amb "desig, il·lusió o anhel irreal" s'està convertint en el recurs dels llestos que saben crear problemes però no buscar-ne les solucions. No vull dir que tenir il·lusions no sigui convenient i saludable, però viure'n permanentment -com a substitutiu d'una realitat incapaç d'afrontar- és símptoma d'impotència davant la pròpia incompetència i la negació poruga de la crua i inexorable realitat. Els problemes sempre es presenten quan es vol substituir la realitat per conceptes il·lusoris, basats en el desig de poder fer més gran -i denigrant- la genuflexió servil. El més lamentable és pretendre -per a major Glòria pròpia- fer partícips -còmplices forçosos- d'aquesta concepció de la vida a aquells que ni la volen, ni l'han demanat.
2.- Aquell que coneix la seva data de caducitat és el més lliure: no té res a perdre i es pot permetre -fer i dir- tot el que vulgui. Entre d'altres coses, pot observar el món que l'envolta, tot escarnint aquells que pretenen continuar venent-li un món ideal o una percepció irreal de l'entorn o de les relacions (per dir alguna cosa). Ser realista i conèixer la magnitud de la tragèdia -sense manipulacions i encarant-la amb valentia- ens ajuda a saber com actuar i a saber quina ha de ser la resposta adequada.
3.- Quan el final és proper, els nervis s'escampen entre els que rodegen el moribund (aquells que no han fugit -física o hipòcritament- abans, és clar!). Normalment, qui està cridat a traspassar conserva una dignitat serena de la que semblen orfes aquells que, expectants, esperen -amb una ànsia inexplicable- l'òbit per convertir-se en protagonistes d'una mediocre incompetència que ara ja ningú podrà -paternalment o amicalment- dissimular.
Avui he decidit que aquesta imatge simbolitza amb suficient expressivitat aquells caus de polítics que alguns encara anomenen "càmeres de representants". Potser són càmeres però, a hores d'ara, ja no representen a ningú. De fet, només es representen a ells i a la seva Casta. Seré una mica cruel (amb tot el meu respecte a aquells/es que han decidit fer de la prostitució el seu modus vivendi): Si han prohibit i sancionaran la prostitució pública... què faran els de la Casta? I els de la Fireta? Annexo un enllaç per saber de què hem de morir i per quin motiu. Estic expectant per veure fins on són capaços d'arribar en la seva espiral de despropòsits. Potser algun dia -proper, molt proper- ens farem mal tots plegats!
Ho deixo. Demà he d'afrontar un nou dia extraordinari i molt interessant... diria que pot ser summament hilarant i inequívocament grotesc! En tot cas, tot plegat s'està convertint en un serial força distret que, segons com vagin les coses, encara pot ser més divertit. Declaro aquí la meva predisposició en ser cronista privilegiat d'aquesta òpera bufa que m'ha tocat viure.
Au, aquest regalet per animar una mica el festival. La vida, malgrat tot... vol -i pot- continuar!!!!

2 comentaris:

  1. Si que has tret profit del dia i això que és diumenge!
    L'aïllament voluntari em costa entendre-ho, encara que no nego que de vegades és més que necesari...
    Gràcies pel regalet i molt bona nit.

    Bessets!

    ResponElimina
  2. Hola Sa Lluna,
    Arriba un moment que l'aïllament és absolutament necessari.
    Uns bessets autèntics!!!

    ResponElimina