divendres, 31 d’agost de 2012

EFÍMERS I VIRTUALS

Poques coses queden que siguin eternes -quin avorriment, no?- i que, per més inri, romanguin inalterables. Tot -excepte quatre coses- és efímer.... tots som efímers! Llavors... cal encaparrar-se en collonades que demà ja no existiran? Tot això ho pensava aquesta tarda, fa una estona, mentre prenia la fresca -sí, sí... avui feia fresca!- al jardí. Prop d'un arbust encara romania impassible -i molt molla, de la pluja d'ahir- una pobre tela d'aranya sense mestressa visible. He quedat absort pensant en la mala sort de la darrera mosca que va anar a morir a una tela d'aranya que ara ja no té -a conseqüència de la defunció per ofegament de la propietària (RIP)- la funció de proveïment alimentari per la qual havia estat concebuda. Potser va quedar enganxada, fins i tot, després de morir la pobre aranya. Què trist morir per no res, després de qui t'havia de matar!!! Tot plegat, pensant, pensant, una copeta d'Oloroso -quin gran elixir!- m'ha despertat els sentits i he decidir escriure. Aquesta vegada sense cap plantejament previ, sense pensar-m'ho massa i deixant que fluïssin les paraules.
Un petit tast -un míser fragment- de l'esborrany de conte (encara sense títol) que escrivia aquesta tarda:
-I tot plegat, perquè? Perquè voler trobar una excusa fàtua i insignificant -ridícula i infantil- per dir allò que ja es tenia ganes de dir des de feia temps i que la miserable por encallava a mitja gola cada vegada que es volia fer sortir de les entranyes -l'ànima és massa noble per dir aquestes coses, de forma tan burda i mentidera-, per escopir-li a la cara? No és per indignació, és per por!!! Penós i tremendament trist! Retrat en blanc i negre de la petitesa humana, amagada darrera de raons creades ad hoc, agafades amb pinces i que no es corresponen amb la pretesa intel·ligència de qui les pareix, però sí amb la seva poruga mesquinesa! -exclamà airadament, com si d'una arenga es tractés, en Sandro.
-Doncs no ho sé, no m'havia parat a pensar-ho -xiuxiuejà en Sergi, ple de vergonya aliena.
-Jo t'ho diré, jove amic meu: la vida, la gent, té moltes cares! Unes són públiques i són com els vestits ben planxats: volen fer passar a qui els porta per curós i polit. D'altres són com els calçotets que es porten una setmana seguida: ningú els veu però fan fàstic igualment -sentencià en Sandro, amb cara de fàstic, estossegant, mentre movia i picava el tabac de la pipa amb un tros de branquilló, assegut sobre una fita del camí.
-I què vols dir? -replicà en Sergi.
-Noi, el problema rau en la conjunció del vestit planxat i els calçotets bruts. Aquí tens una mostra de coincidència de vida pública i vida privada; vida virtual i vida real: hipocresia pura. Res és el que sembla i res sembla el que és. Ja ho aniràs descobrint! -continuà remugant el vell, mentre encenia -per enèsima vegada- aquella pipa pestilent en la que acabava de cremar, una vegada esmicolades, les minúscules i salivades puntes dels caliquenyos, quan ja no podia sostenir-les a la boca.
I així passo el temps... escrivint i veient la vida des d'un calidoscopi, que és més divertit que mirar-la directament i adonar-se'n que tot és una gran mentida. Tot plegat -com diu en Sandro- "res és el que sembla ni res sembla el que és". Vaig a fer un altre Oloroso a la salut -per compassió- dels que tenen la trista habilitat de lluir vestits planxats i, d'altra banda, el lamentable i ordinari costum de portar els calçotets bruts! Be, demà... ja és dissabte!

12 comentaris:

  1. Suposo que sí, que tot és efímer però no per això ha de ser necessàriament una mentida. La hipocresia és hipocresia, això ja és una realitat. El paio va ben vestit i duu els calçotets bruts, ja tens dues veritats o dues cares de la mateixa moneda. És molt difícil captar les múltiples possibilitats, cert. M'agrada l'estil de l'esborrany i les idees que s'hi couen!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      Només eren reflexions mirant-me una tela d'aranya. Potser m'ha sortit la vena idealista... no ho sé!
      Bé, en tot cas, bon cap de setmana i que gaudeixis d'allò que més et vingui de gust.
      Un petonàs!!!!

      Elimina
  2. "Què trist morir per no res,..." (L'EXORCISTA)

    Per no res, dius? Si l'aranya hagués vist els meus ulls
    observant i contemplant les gotes damunt la tela,ara mateix s'emocionaria i segur que diria: "ha valgut la pena tramar-la!"

    Bé, noi, ànimsi tremp!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!
    Afegitó: fem un "Mikado"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, hola... Quant de temps, Onze!!!!!
      Doncs mira, també podria ser, però em referia a la mort de la mosca. Morta sense poder ser menjada. Morta per res!
      Ja em diràs què tal la tornada. Ah, i explica'm això del Mikado. M'encanta jugar!
      Petons!!!

      Elimina
  3. Bé, l'estiu bé. He conegut una noia de Dallas(té l'edat d'una de les meves filles i es va quedar garrativada quan li vaig dir que jo podia ser sa mare).

    M'ha explicat com viuen a Texas i jo li he explicat com vivim a Catalunya. Li encanta l'obra del Gaudí i a mi m'encanta ella. Diu que Barcelona fa tuf però que malgrat això la resta li sembla fascinant. El seu company que és músic s'ha quedat a Dallas perquè no li plau gens viatjar.

    En fi, ja veus fent amics i amigues. L'altre dia després de la pluja a casa d'un amic vaig veure un fotimer de ratapinyades amb aquella carona que fan quan no saben on ficar-se...

    També he descobert aquest estiu la força dels mussols, que la ignorava...

    En fi, tot plegat bonic!

    El Mikado es juga al llit i qui perd no mana gens ni mica... ;-)

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Uf! Veig que has tingut un estiu distret. Ja és bo, no? Un amic que té ratapinyades a casa? No et preguntaré el nom de l'amic... Els mussols són uns éssers fantàstics. De fet, des d'antic se'ls atribueix una saviesa extraordinària. Suposo que es basa en la seva capacitat d'observació.
      Doncs me'n alegro molt que hagis passat un meravellós estiu.
      Ja em diràs quan tens una partida de Mikado;-)
      Petons!!!!

      Elimina
  4. "Els mussols són uns éssers fantàstics. De fet, des d'antic se'ls atribueix una saviesa extraordinària. Suposo que es basa en la seva capacitat d'observació."
    (L'EXORCISTA)

    Sí,diuen que són el símbol de la contemplació. I el que
    ignorava és la força de les seves urpes. Vaig poder observar com un animaló queia sota les seves urpes i el mussol semblava impassible, però l'animaló no es podia ni moure! QUINA FORÇA!

    La partida de Mikado la vols virtual, potser? ;-)

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Són aus de rapinya. Les seves urpes els proporcionen aliment, com ho fan a les àligues, falcons, etc. Els animals no tenen els sentiments propis dels humans i ell veia que tenia menjar entre les urpes.
      Tu com ho veus? Jo la partida de Mikado la preferiria en viu, però si no pot ser... ;-)
      Ja em diràs què fem.
      Petons!!!

      Elimina
  5. "Jo la partida de Mikado la preferiria en viu,
    però si no pot ser... ;-)
    Ja em diràs què fem." (L'EXORCISTA)


    Quan dius "en viu" et refereixes abans de morir?

    Jo també prefereixo fer la partida abans de morir, perquè un cop morta no sé pas si estaré per partides de Mikado.

    Escolta si decidim no fer-la en vida virtual sàpigues que tu tens totes les de perdre al llit, sobretot perquè tu peses més que jo i a més a més jo sóc un pèl més "picardiosa" que tu (vull dir que la sé més llarga que tu...).

    Estàs avisat! I ja anirem perfilant el fet, el lloc i el moment.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      Sí, una vegada mort... doncs millor que no!
      De la resta: hauré d'arriscar-me, no? Què és la vida sinó? Ens arrisquem cada dia creuant el carrer i no seré capaç d'arriscar-me per això?
      Bé, quan vulguis pots començar a perfilar (vols dir posar-te de perfil?) ;-)
      Petons

      Elimina
  6. "(vols dir posar-te de perfil?) ;-)"
    (L'EXORCISTA)

    No, vull dir anar a per fil a la merceria ;-)

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah!!!!
      Per un moment m'havies espantant... ;-)
      Petons

      Elimina