dimecres, 8 d’agost de 2012

EL XAVAL DEL KUFIYA

Aquest bon(?) home es diu Juan Manuel Sánchez Gordillo, Alcalde de la bonica població de Marinaleda i diputat al Parlament andalús.
Fins aquí res de nou sota la capa del sol (un més a viure de la mamandurria pública), però si ens prenem la molèstia de rascar una miqueta -dades que estan a l'abast de tothom- veurem que va ser condemnat per signar peonades falses per tal que els seus conveïns poguessin cobrar el PER per la patilla. Naturalment, va ser indultat pel, en aquell moment, govern del PSOE. Després d'anys de governar el seu poble com si fos una autèntica república bananera -amb ocupacions de finques amb propietari conegut i pagador d'impostos- ara s'avorria i ha decidit fer de Robin Hood en plan cutre i ahir, ell i els seus devots seguidors -quan el tema va de no pencar i d'aconseguir coses per la cara, no és difícil aconseguir seguidors-, van robar -ho dic amb totes les lletres (es van emportar bens aliens per la força) en diversos supermercats i grans superfícies d'Andalusia.
No censuro els pobres ignorants que el seguien, però aquest "viu" -que viu de l'erari públic- no pot basar el seu populisme en actes que no són altre cosa que una provocació al desordre i a l'alçament popular. Us imagineu que -amb la mateixa legitimitat (cap) que els seus acòlits- arreu el personal es dediqués a saquejar supermercats i grans superfícies? Arribarem a veure com passa, amb total impunitat? Doncs si deixen que aquests coses quallin, segurament sí!
Avui dia dividit: lamentable espectacle -una vegada més- de manca de caràcter i decisió. Evidència de desorganització i de prioritzar el castigar-se les cervicals mitjançant compulsives genuflexions abans que fer el que toca (culpa de qui ho fa i de qui ho permet). D'altra banda, il·lusió de parlar pel Whatsapp amb una amiga de la blogosfera. Em sap greu haver-la deixat una mica desconcertada (m'ha quedat aquesta impressió), però per a mi ha sigut un privilegi parlar amb una persona que, periòdicament, em regala escrits meravellosos. 
I la vida continua, amb dies que semblen el preludi de la grisor i mala maror. Per aquest motiu, els moments -cada vegada més escassos- de felicitat han d'exprimir-se fins a la seva darrera gota, talment fossin l'últim glop d'aigua al mig del desert.
Un regalet, un altre i un altre. Doncs això: que els gaudiu... i si no us agraden... ho sento molt; la intenció era bona!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada