dimarts, 10 de març de 2009

MONTSE MAR I EL MISSATGER

Us faig una nova versió de l'afer de la Montse Mar i el missatger. M'heu dit que hi havia detalls que no quadraven i els he esmenat. Espero que ara s'assembli al món real (como la vida misma).

La Montse Mar va anar al sopar de comiat de l'Ulisses. Tots els amiguets reien i s'ho passaven molt bé. De sobte, producte de la barreja d'indignació i alcohol, des del fons d'aquella gran taula se sentien crits que deien "puta, puta...aquí falta uno". Ella, impassible i acompanyada de la seva troupe, feia veure que no sentia res. Només una noia, amant dels ponies, es va ruboritzar.Van arribar els postres, els cafès i les begudes més esperitoses.
Desprès d'això, van anar a una discoteca i van fer unes ballaruques, però estava tant ple que una part del grup es va acomiadar de l'Ulisses i van anar a un altre lloc. Durant aquest temps, una de les persones que anava al grup, havia estat mirant a la Montse Mar: Un dels missatgers que treballa per l'empresa que es diu Xandri Llars.
En arribar al nou local, a la porta, la Montse Mar va cometre una gran imprudència: es va abraonar amb el Xandri i es van recórrer tot el cos amb les mans, ell li acariciava els pits amb una fruïció que feia temps que no sentia. Tot això davant d'altra gent... s'ha de ser estúpida!!!. Ella que pensava que aquesta gent li era fidel... això no es pot pensar mai de ningú!!!.
Una d'aquestes persones va trucar a en Pol immediatament (mai no se sap qui t'acabarà ajudant) i ell va moure els seus contactes per tal que els seguissin (ara ja havia de fer-ho gent professional) i poder saber quins van ser els seus moviments durant tota la resta de la nit (llocs, moments, fets... inclús alguna foto en actitud compromesa, etc).
En Pol no volia fer-li mal a en Xandri i per aquest motiu evitaria, en lo possible, involucrar-lo en un afer del que ell no en tenia la culpa i que tindria unes repercussions que anirien més enllà de les previstes inicialment.
La Montse Mar ja tenia experiència en aquest tipus d'afers nocturns desprès dels sopars i en Pol sabia on i com solien acabar. També va pensar que aquella era una carta que tenia a la màniga i que esperava des de feia temps (si ho lligava amb altres afers de la Montse Mar, podria ser definitiu i fulminant).
Cal dir que la Sandra Pitet, gran amiga de la Montse Mar, també va deixar que li toquessin una mica els idem, no fos cas que es quedés en fora de joc. Jo no sé que els passa a aquesta gent... es prenen dues copes i ja no recorden que tenen marits, xicots, etc. En aquests moments fan el que sempre han volgut fer però d'una manera imprudent i irracional.
Ara, en Pol, podria desviar aquesta informació a qui calgués (segur que hi hauria molta gent interessada). Només hi havia una manera de fer-lo desistir d'aquesta intenció: que ella el truqués i li ho demanés. Només això...


Bé nois aquesta és la darrera versió. Què us sembla.... va bé així. Doncs vinga...continuamos para bingo.

2 comentaris:

  1. ¡Publica esas fotos, que queremos verlas!
    ¿Realmente es tan puta como gritaban? Yo quiero conocerla!!!

    Una pregunta:
    ¿¿¿La amante de los ponies lo era física o espiritualmente???

    ResponElimina
  2. Jo vaig estar al comiat de l'Ulisses,i vaig veure tocaments i mirades compremetadores entre la Montse Mar i el Missatge.Sempre vaig pensar que era la víctima i tú el culpable(em vaig equivocat de totes totes).Vaig veure que van marxar junts,peró no puc dir-te si després van tenir alguna cosa(entre nosaltes,he parlat amb el missatger i mo'ha negat tot).
    Estic molt enfadat,perque he aguantat molts esmossars i tertulies a la feina expliquen mentides sobre la vostra situació, i ara veig que res era veritat,.
    Sento molt haver desconfiat de tú,però amb l'anonimat vui demanar-te les meves disculpes i algun dia sabràs qui soc.
    Fins aviat.

    ResponElimina