dilluns, 5 d’abril del 2010

MISSATGES

Darrer dia al paradís i gran sorpresa. Aquesta nit passada he treballat fins tard però, malgrat això, he tornat a fer la meva passejada a trenc d'alba. No, no m'he atrevit a passejar-me nu com em proposava algú en un comentari. Feia fred i no volia agafar una pulmonia fenomenal (ja tinc una edat i m'he de cuidar). Potser a l'estiu ho provaré -espero que aquesta comentarista tingui l'amabilitat d'acompanyar-me- i fruiré d'aquesta nova experiència. La passejada ha estat fenomenal i ja m'he acomiadat d'aquest esperit de serenor que m'envoltava. Avui és el meu darrer dia aquí i vull gaudir-lo intensament.
Quan he tornat a casa, ja amb el diari i el pa, he obert el correu i....Oh, sorpresa! La meva amiga comentarista anònima m'ha concedit el privilegi de fer-me un correu i 11 -sí, onze!!!!- comentaris al bloc. Els he contestat tots, un per un, per tal de correspondre-la. També li he contestat el correu i l'he convidada a fer un xat.
Quina ha estat la meva sorpresa -grata, cal dir-ho- quan, havent passat una hora, he tingut el gust de parlar amb ella. Aquesta dona m'ha causat una gran impressió. Ja tenia referències del seu caràcter i d'alguns apunts personals a través dels seus comentaris però aquesta conversa ha sigut molt enriquidora. És com m'ho esperava, dura, crítica, amb caràcter. Jo aprecio molt la gent amb caràcter, em sento a gust parlant amb aquestes persones. Saben el què volen, quan ho volen i com ho volen. Això no es troba cada dia, sens dubte.
Quan parlo per primera vegada amb una persona, sempre em faig un esquema mental de quin és el seu caràcter, les seves dèries, les seves prioritats a la vida. Fet això, els sobreposo a les meves manies i cuites, i miro quins punts de coincidència tenim. En aquest cas, els punts de coincidència -dels pocs que conec- crec que són molt similars. Que passi això, sempre és engrescador.
Ho deixo, me'n vaig a dinar. Després, més, molt més....

7 comentaris:

  1. Per saber si tu i jo tenim punts de coincidència, abans t'he de setnir llegir. I, de moment, no tinc cap intenció de fer una trobada (no virtual) amb tu.

    Que per què? Em fascina descobrir les teves rauxes i neguits a través de les paraules escrites.

    Et contemplo escandalosament
    dins d'aquest vent
    que ramunta pels mots que escrius.És com un xoc atent, damunt la pell de les paraules.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!
    Afegitó: qui diu que despullar-se sigui fàcilo còmode?

    ResponElimina
  2. "En aquest cas, els punts de coincidència -dels pocs que conec- crec que són molt similars. Que passi això, sempre és engrescador."
    (L'Exorcista)

    La veu d'una persona és com la pluja; sempre topa en un lloc.
    I també és com el gest, i com la descoberta de l'espai de cadascú.
    Per la veu descobrim tantes coses belles, i tantes de nefastes...
    En veu baixa el mot creix d'accents purs per ardents i humits, malgrat algú pensi que no.
    La veu és poderosa i diria que molt; a través de la veu resseguim espais amagats,
    curosament amagats en el secret.
    Ningú és mut quan escriu o quan enraona. Ni el silenci tens (crit i risc del delit) és mut.
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  3. D'acord, teva és la decisió -que respecto com no podria ser d'una altra manera-. M'encanta que les meves paraules et fascinin.
    Efectivament, despullar-se mai ha sigut fàcil o còmode.
    La veu.... la veu.... Ja saps que la sentiràs quan tu vulguis.
    Un petó.

    ResponElimina
  4. "La veu.... la veu.... Ja saps que la sentiràs quan tu vulguis."
    (L'Exorcista)

    On dius que la sentiré? I per què dius quan jo vulgui?
    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  5. Hola Anònim(a)
    Tu diràs quan la vols sentir i em diràs per quin mitjà.
    Un petó.

    ResponElimina
  6. No podries fer un vídeo amb veu i imatge, aquí?

    Pots explicar com et trobes, què fas, com és la teva vida bohèmia, quin camí inèdit has trobat...

    Ja saps, llibertat de moviments!

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
  7. Bona idea, m'ho pensaré. En tot cas, ho gauré de fer de tal manera que mantingui el meu anonimat.

    ResponElimina