diumenge, 20 de novembre del 2011

NOMÉS GUANYEN ELLS.

Avui és aquell dia en el que decidim qui volem que ens buidi les butxaques els propers quatre anys. També els legitimem per tal que puguin decidir assignar-se pagues vitalícies i privilegis que ens estan negats a la resta dels mortals. 
Ho sento, no és una qüestió de negativitat, és una qüestió de realitat. Mireu on mireu (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, comunitats autònomes, estat, Europa...) i en la direcció que mireu (detra - centre - esquerra) sempre trobareu que la excepció sempre és el polític honrat que no s'aprofita del seu generós sou, del seu càrrec o de la seva privilegiada posició per tal de medrar eternament en el món de la política o per buscar-se la vida i guanyar-se un futur daurat com assessor d'alguna empresa. Curiosament, aquestes empreses els contracten sense que hi hagi cap circumstància professional (experiència, sapiència....) que justifiqui la seva contractació. Potser és una devolució de "favors"?
Aquesta nit assistirem, una vegada més, al lamentable espectacle de veure que "tots han guanyat". Sí, no ens enganyen, efectivament, els traeix el subconscient i ens diuen el que realment pensen: han guanyat, malgrat hagin tret més o menys diputats. Els elegits han entrat a formar part dels privilegiats, dels que tot ho poden i dels "intocables". Quantes vegades heu vist jutjar a un càrrec polític per corrupció o per gastar-se els diners del ciutadans d'una forma desaforada (només cal veure com estan els ajuntaments i les comunitats autònomes). Per quin motiu els membres del Tripartit ho han comparegut davant d'un jutge? Potser tots plegats són una casta en la que es tapen les vergonyes entre ells? Heu fet el compte de quants diners ens gastem en mantenir la "classe política", ja sigui local, autonòmica, estatal i europea? Feu-ho. Us sorprendreu!!!
Aquestes darreres setmanes estem veient que els països, quan estan amb l'aigua al coll, es deixen de tonteries, arraconen  els polítics electes i formen governs de tecnòcrates recolzats per tècnic reconeguts. Conclusió: si per solucionar les coses cal deixar-se de burrades democràtiques i acaben posant-hi els més bons en cada matèria, per quin motiu no ho fem sempre i com a ciutadans no "contractem" als millors en cada matèria? No us penseu que els polítics tipus "Pajin" "Aido" i similars -sense ofici conegut- ens costin més barats que uns bons especialistes. Pel sou, prebendes i la paga vitalícia del senyor Zapatero i tota la troupe que l'acompanya, no hauríem trobat un economista amb cara i ulls que no ens portés a la situació actual? Al final, les polítiques econòmiques tampoc tenen tant marge i, si vas contra la tendència o contra les possibilitats reals (embrancant-te en projectes il·lusoris) només aconsegueixes arribar a la situació actual. Estirar més el braç que la màniga amb projectes populistes (Plan E, xec nadó, etc.), però que no solucionen res, causant una despesa desmesurada, té aquestes conseqüències.
Per quin motiu mantenim un parlament, si un partit té majoria absoluta? Deixem el govern i ja està. Hem de continuar pagant el sou i tota la parafernàlia (secretaris, assessors, etc) d'uns diputats que veuen la seva capacitat de decisió reduïda a zero? Per quin motiu no limitem el número de diputats i senadors al mínim imprescindible? Per quin motiu si un polític necessita un "assessor" (demostrant que no té coneixements per ocupar el càrrec que li han regalat) no se'l paga del seu sou (si el ciutadà necessita un advocat, un economista, us gestor, un API..., se'l paga ell).
Ara, que algú em doni alguna bona raó per anar a votar i seguir el joc a aquesta banda de sangonelles. Que cadascú faci el que vulgui, jo ja ho tinc clar!!!

3 comentaris:

  1. Saps? em conformo amb que segueixi guanyant la llibertat i els drets per tothom, i per aqui a Catalunya que s'ens respecti la nostra llengua i la nostra cultura, encara que no pinta massa bé.

    ResponElimina
  2. Hola Marta!
    Sí, aquesta és una qüestió molt important. No crec que el tema vagi per aquí. Ara estan massa ocupats amb el tema econòmic.

    Hola Maria,
    Massa, massa podrit!

    Un petó a ambdues (un per cadascuna)

    ResponElimina