dilluns, 14 de novembre de 2011

TARDA HUMIDA

No, aquest títol no té cap connotació lúbrica, malgrat no m'importaria. Bé, de fet, seria una bona noticia. Darrerament estic molt tranquil -potser massa- i el cos em comença a demanar una mica de marxa.
Només volia fer referència a la pluja. Ja sé que s'havia entès a la primera, però era una manera de deixar-ho anar sense caure en la grolleria, espero!
Aquestes tardes humides són proclius a la reflexió, als pensaments "profunds" i a fer-te composicions que mai esdevindran realitat. Tampoc és un mal exercici el de la il·lusió! Tot plegat, també és sa fer càbales sobre sobre el "què volem", tornant després a la realitat del "què podem". Si som capaços de distingir ambdós conceptes, cap problema. 
No plou amb gaire força però ha estat excusa suficient per passar d'una cita que tenia avui. He trucat, això sí. "Ho sento, m'ha sorgit un imprevist i no podré venir", ha sigut la meva frase "original". Darrerament, la meva originalitat està caient molt enters, però ho he trobat més convenient que dir qualsevol bajanada irreal i increïble tipus "Ho sento, he caigut a les vies i el tren m'ha amputat una cama. Ara m'estan fent el monyó i no podré venir fins d'aquí uns dies". Una altra opció seria "Ho sento, acaba de trucar-me el Rubalcaba i m'ha ofert un ministeri en el seu proper govern". Aquest darrer, seria doblement fals: mai em trucaria el Rubalcaba i tampoc crec que sigui cridat a formar govern (almenys el proper dilluns). 
Assisteixo circumspecte -i atònit, malgrat impassible- a l'enderroc d'allò que semblava indestructible: la societat tal com la coneixíem. Només és el principi, però en veurem de molt grosses i res no ens ha d'estranyar. Des de consorts regis presumptament emmerdats fins a les aixelles, fins a corruptes de pa sucat amb oli, desfilaran per la passarel·la dels Tribunals de Justícia. O potser no, tot és possible!
Per sort, abans de la gran boutade d'aquest diumenge, desapareixeré per assumptes de més calat. Ho sento, he estat requerit per tasques més elevades que fer d'abeurador, de cambrer, de reidor de gracietes absurdes, d'aconseguidor de capricis -inútils- propis d'una prima donna, de genuflectori-assentidor compulsiu (llefiscós i gratuït)  i/o d'aguanta-cigales de l'il·luminat de torn. Ho podia haver fet servir d'excusa per la cita d'aquesta tarda però no s'ho haguessin cregut. No entenc per quin motiu...

2 comentaris:

  1. I perquè et feia falta una excusa per anul·lar la cita?

    Salutacions.

    Filadora.

    ResponElimina
  2. Hola guapetona!
    Doncs per un motiu: no teia suficient confiança com per dir la veritat. De fet, no en tenia cap ganes d'anar a aquesta cita... i, a més, plovia! Val, d'acord! M'estic tornant una mica còmode, ho reconec!
    Un pató!

    ResponElimina