dijous, 17 de novembre de 2011

SER GAFE (UN INÚTIL, AMB PERDÓ)

Primer de res, vull deixar clar que fico la pota com tothom, que m'equivoco, que no sóc perfecte i que, segurament, puc millorar en molts aspectes. Queda dit!
Durant la meva vida he conegut a persones tocades especialment per la mala sort -és una manera piadosa i generosa de dir-ho-, d'aquelles a les que tot els surt malament, que esguerren tot allò que toquen, que les seves accions es compten per errors, que et fan patir cada vegada que tenen una iniciativa, d'aquelles que tenen la dubtosa virtut de fer les coses tard i malament.
Moltes vegades no és una qüestió de mala sort, és la conseqüència lògica de voler fer veure que es domina qualsevol tema i no es té la suficient humilitat per demanar consell u opinió a aquells que sí que tenen coneixements o experiència sobre algun aspecte concret. Pretendre saber de tot, per inspiració divina o per xuleria torera, només pot portar -inexorablement- al fracàs. També comporta, per aquest aspecte prepotent i xulesc que intenta amagar el desconeixement i la inseguretat, un rebuig dels que han de suportar -i refer- les "creacions" d'aquests setciències. També queda dit!
Aquesta setmana m'he fet un "homenatge" i, aprofitant que tenia alguna cosa "formal" per fer -les obligacions administratives arriben fins els llocs més recòndits i bucòlics-, he decidit passar la jornada de reflexió i , ja posats, també la pre-jornada al refugi de la muntanya. Demà, segons com, fins i tot m'arribaré a buscar quatre bolets per acompanyar la carn i la botifarra a la brasa que tinc previst cruspir-me per compensar els moments amargs i les decepcions -algunes força doloroses- que ens proporciona la vida.
Una última reflexió: sempre he pensat que -malgrat algunes vegades estic temptat de deixar que les algunes coses esclatin i sabent que tampoc ho valora ningú-, sobre la mala maror envers algú, sempre ha de prevaldre la lleialtat envers algú altre. Potser aquestes coses, en aquesta societat malalta, ja estan fora de lloc i el més divertit i sucós seria fer-me l'orni i deixar que cada pal aguanti la seva vela (o que cada gos es llepi la seva cigala, amb perdó), tot gaudint del lamentable espectacle d'una nova demostració de la "sapiència" aliena. Ho sento -mira que ho intento!- però no en sé, malgrat tot! També això queda dit!

2 comentaris:

  1. Aixo es ser gafe?

    Em sembla que el que et passa a tu pel poc que he llegit és el que ens passa a molts quan ens involucrem d'alguna manera amb els problemes o amb situacions que no són les nostres, el prendre partit d'un o un altre costat sempre implica no acabar bé amb tots dos i el no implicar-se i mantenir-se al marge a quedar malament amb els dos.

    Personalment no creo en les "males sorts" o en les persones que els surten malament les coses, i t'ho dic jo que mes que malastruga, sóc una considerable fica potes en no pocs àmbits de la meva vida, però ho tinc assumit.

    Jo sóc de les que penso que no hi ha força mes poderosa que la ment, que voler és poder i no hi ha mes obstacles a la vida que els que un mateix no vulgui vèncer.

    És una filosofia de vida, potser per a alguns una miqueta utòpica però per mi és l'eix en el qual gira la meva existència.

    Ei veuràs com desprès del teu "homenatge" tot es veu diferent.

    ResponElimina
  2. Hola Marta, guapetona!
    Ufff!!!!! Sembla que no m'he explicat bé. No feia referència a ningú amb particular. Només feia un retrat d'una tipologia -que estic fent servir en un relat- però he comés l'error de barrejar-ho amb un apunt personal meu. Error meu!
    Estic completament d'acord amb tu: la sort s'ha de buscar i lluitar per aconseguir-la. Bàsicament, és l'esforç i la il·lusió en les coses el que ens fa ser feliços.
    Estic gaudint molt d'aquests dies a la muntanya. D'aquesta casa en dic el meu "refugi" per un motiu: quan estic molt cremat, vinc aquí, tot sol, i intento reorganitzar les idees, gaudint d'una tranquil·litat que em fa renéixer.
    Un petó molt fort!!!

    ResponElimina