dijous, 9 d’agost del 2012

L'ASSASSÍ DE DESPERTADORS

La campaneta delatà aquell instrument diabòlic. Ell no s'ho pensà dues vegades i decidí acabar amb la seva vida. Aquell dia emeté el seu darrer so, almenys durant nou dies.
Doncs això és el que li passarà demà al meu despertador: emetrà el darrer so durant nou dies -que estic plantejant-me ampliar en set més-, per acabar ressuscitant passat aquest temps. La vida és així i -si un Euromillones no ho soluciona- després d'aquestes vacances, tot continuarà igual o pitjor. De fet, m'estic plantejant agafar-me set dies més per estalviar-me situacions que considero vomitives, creades -emmerdades- per la major glòria d'altres... però de les que estaran absents a l'hora de mullar-se. Tot un aquelarre sense cap sentit i que és incompatible amb qualsevol raonament mínimament lògic i coherent. Ja veurem què faig...
Aquest matí en moments de lucidesa, pensava en situacions completament inconcebibles i que no serien compreses per ningú. El que m'interessava era trobar el contrast surrealista. N'he trobat unes quantes (de les quals aquestes tres en són una mostra):
1.- Us imagineu Catalunya en flames i els bombers dedicant-se a muntar stands d'autopromoció corporativa, mentre el foc va cremant incontroladament per l'absència d'aquest bombers?
2.- Us imagineu els metges fent anuncis sobre la seva excel·lència professional, mentre a Urgències els malalts s'acumulen sense ser atesos per l'absència d'aquests metges?
3.-  Us imagineu els polítics pontificant sobre la ètica, mentre cada dia surten casos de corrupció que afecten a aquests mateixos polítics?
Tenia uns quants exemples més -alguns de molt evidents i flagrants- que ja aniré desgranant més endavant. La vida és de contrastos i surrealista... fins a extrems grotescs!
De moment, em queden poques hores per desaparèixer i tornar a escoltar el silenci -més coherent que les rucades o idees genials- només trencat per sorolls com el cant de les granotes del rierol del costat de casa. Bé, ho admeto, també el trenco per música com aquesta, mentre engipono algun full en blanc o la pantalla del notebook que sempre m'acompanya a la muntanya.
Enrere quedaran moltes coses que mai tornaran. El pas del temps -erosionant, com la mentida o la manipulació- fa canviar moltes coses. Potser no són canvis sobtats, però sí graduals i persistents. No són trencaments però sí modificacions de la forma de pensar i de la percepció de les coses.
En tot cas, ara tindré dies per reflexionar i redefinir algunes coses. De moment, poso al sarró un parell de llibres que estic començant a llegir i a degustar: Esta luz, de l'Antonio Gamoneda i Perro de circo, del Juan Camerón. Darrerament m'està entrant el gust per la poesia. De fet, ja fa temps que alterno l'escriptura de contes, micros i hiperbreus amb els haikus i algun tanka.
Ho deixo, vaig a preparar les quatre coses que necessito i així demà no hauré de córrer... per emprendre la fugida el més aviat possible!

PS: Estic gaudint moltíssim d'un original relat que em van passar ahir. M'agrada molt que cada personatge adquireixi el protagonisme del narrador depenent de cada moment concret del relat. Això proporciona al lector una aproximació més directe de com veu -i viu- la situació cadascun dels personatges. Molt bona pensada!!!

8 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hola Ona,
      Moltes gràcies i igualment et desitjo per quan et toqui gaudir-les.
      Petons!!!

      Elimina
  2. El meu va quedar mort i enterrat el divendres passat.
    Segurament no treurà el cap fins dia 20, això si no trobo abans una manera de ja no fer-lo servir pus mai més.

    BONES VACANCES, AMIC!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna
      Sempre ens quedarà l'Euromillones d'aquest vespre!!!!
      Bessets afortunats

      Elimina
  3. Jo a part em trec el rellotage, i només el consulto en cas d'extrema necessitat, no com quan ho porto que cada vegada que em miro el canell em surt l'hora.
    Una altra avantatge és que el bronzejat és uniforme, no com abans que sempre es notava la marca del temps. ;)
    Molt bones vacances sense despertador i amb o sense rellotge!

    Petons :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola :)
      Bona pensada... i estèticament molt pràctica!!!!
      Moltes gràcies pels teus desitjos.
      Petons

      Elimina
  4. Jo el vaig ofegar a la banyera ;) Bones vacances!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia,
      I va deixar de respirar o es que ja no respirava abans??? Hahahahahahaha!!!!!
      Petons estiuencs i vacacionals

      Elimina