diumenge, 5 d’agost del 2012

MIRATGES PORUCS

Miratge
Contràriament al que és habitual en mi, escric sense haver posat el títol ni haver triat una imatge. Això passa quan et llaces al buit i comences a engiponar el paper -en aquest cas la pantalla- sense saber de quin punt parteixes i a on vols arribar. Quan s'escriu així, normalment, els resultat no són estèticament bons, però tenen la frescor d'allò que ha sigut parit i escrit sense seguir la resta de passes d'allò que alguns -snobs consumats- en diuen Procés creatiu.
Avui volia publicar un post que fa temps tinc guardat com esborrany i que es diu "Converses a l'Avern". Encara li queden un parell de repassades i una mica de prudència. Bàsicament, mentre fan una aturada en la seva febril ocupació de martiritzar nouvinguts -tampoc vull desvetllar la totalitat del que és una conversa entre dos diables-, els dos personatges filosofen i ironitzen sobre l'obsessió que tenen els humans de complicar-se la vida i de com tots acaben allà. No hi ha gairebé ningú que acabi al cel, atès que tothom té algun pecat condemnatori. Bé, quan el tingui acabat ja el penjaré.
No tinc ganes de fer res. Potser m'he encomanat d'una certa apatia que impedeix a alguns dir o fer les coses com la lògica diu que s'han de dir o fer? Serà el següent pas imbuir-me del seu esperit poruc? No ho crec. Crec tenir l'antídot: viure, passant les hores i els dies. Deixar que la bombolla esclati -la meva cara serà la menys perjudicada- i que es puguin veure les vergonyes de cadascú. Potser ja és hora d'acabar amb el miratge i deixar que els que vulguin continuïn corrent sols cap a un oasi que només existeix en la seva imaginació. Haver d'advertir contínuament que la realitat no és aquesta, cansa molt i decep quan, a sobre, et converteixes en el dolent de la pel·lícula. Suposo que és més productiu -almenys més popular- seguir la veta i anar passant, malgrat s'hagi de córrer en pos d'un objectiu fictici.  En ocasions, crear aquestes falses il·lusions només forma part d'un mecanisme d'autoprotecció davant d'una tragèdia imminent. També poden significar la negació -inconscient i culpable- de la pròpia incompetència i mediocritat. Segurament és més gratificant -malgrat sigui un negació de la realitat- fer veure que no passa res i que tot continua igual. Pretendre continuar amb els mateixos tics de nou rics resulta grotesc i seguir-los la veta resulta un insult a la dignitat (que alguns obvien, en un acte suprem d'hipocresia poruga).
Ho deixo: vaig a descansar una mica. Aquestes contradiccions surrealistes i interessades -viure actualment com uns rics i mantenir la dignitat (i imbecil·litats) de quan ho eren- em resulten molt cansades de pair mentalment.

6 comentaris:

  1. "Contràriament al que és habitual en mi, escric sense haver posat el títol ni haver triat una imatge." (L'Exorcista)

    Doncs jo ben bé a l'inrevés: escric directament
    sense títol ni imatge que sempre ho deixo pel final.

    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Onze,
      tots tenim la nostra tècnica!!!
      Salut i petons!!!!

      Elimina
  2. sempre escrius primer el títol i tries el dibuix abans??? M'ha sorprés, perquè jo, més aviat faig el contrari...
    a no sé que tingui ganes de jugar, llavors escullo un dibuix i a partir d'allà a veure què surt
    però el títol, el títol és sempre l'últim! bé, i és facil comprovar que no se'm dona gens bé posar títols!
    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel,
      Normalment, penso en què vull dir, trio una imatge i començo a escriure. El títol el puc posar primer i després modificar-lo. No seria la primera vegada que, al final, canvio el títol i la imatge, però és excepcional.
      Petons

      Elimina
  3. La d´avui em sembla excel.lent!

    Jo primer faig el text, després busco la imatge, a no ser que tingui molt clar que vull parlar d´una imatge en concret.
    El títol és el que tinc més clar sempre...no vol dir que encerti, però si a mi m´agrada, ja està bé!
    (Al final vares trobar el títol que cercaves??)

    Uns bessets... balles?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna,
      El vaig trobar... i el vaig tornar a canviar!
      M'ha encantat ballar amb tu!!!!
      Bessets encisats!!!!

      Elimina