dilluns, 6 d’agost del 2012

WHATSAPP?

Sempre he sigut molt estrany en el tema de les noves tecnologies. Avui, per iniciativa d'uns amics m'he decidit a instal·lar un nou programa: el Whatsapp. Els primers intents han sigut prou reeixits i em sembla que m'agradarà. He encetat tan magne esdeveniment enviant unes fotos del passat (us autoritzo per ensenyar-les, cosa que dubto que feu) que em serveixen per recordar allò que vaig ser (per sort, encara conservo gran part d'aquelles habilitats).
Potser durarà dos dies, però el trobo força interessant per distreure'm durant les reunions de Tupperware (no deixen ser ser un Teletienda per vendre fum), totalment surrealistes, a les què -cada vegada menys, per sort o per desgràcia, per menysteniment o per caritat cristiana- em toca assistir per escoltar les parides d'individus amb vocació de Kofi Annan -en cutre, és clar!-, o a mentideres recalcitrants i patològiques que només intenten amagar la seva mediocritat -siguem realistes: inutilitat- amb tàctiques de confusió tendents a que ningú tregui l'entrellat de les coses i a dissimular la seva indigència intel·lectual i cognitiva. Quina bona idea!!! Ja m'imagino mirant la cara d'algun anormal amb ínfules de Gran responsable -paper que assumeixen aquells que mai es responsabilitzen de res, però que han de fer veure que són necessaris-, mentre li faig fotos i poso comentaris com "L'anormal explicant-nos la seva darrera gran -i inútil- ocurrència".
Continuo la lectura del llibre de com treballar amb un cap idiota. Cada vegada el trobo més inspirador.  (Nota per gent preocupada pel sexe dels àngels: si volgués dir-ho, ho diria amb la mateixa claredat com ho faig sempre, no em cal cap llibre d'excusa... S'ha de ser idiota!!!!). De fet, una de les virtuts d'aquest llibre és que, abans d'aprofundir en la tipologia de caps idiotes, incita el lector a fer una severa autocrítica -autoanalitzant-se primer- per tal que descarti que l'idiota és ell (cosa que també seria possible, evidentment). Trobo que està intel·ligentment escrit i condueix al lector a una sèrie de reflexions força interessants.
Vaig a fer un most. És tard i d'aquest dia només puc esperar quatre coses: sopar, escriure, llegir i dormir.

6 comentaris:

  1. sopar, escriure, llegir i abans de nar a dormir, fer un whatss i desitjar bona nit a tothom, heheh. Bona nit :)

    ResponElimina
  2. Hola Sílvia!
    Molt bona nit!!!
    Petons

    ResponElimina
  3. Ho confesse, gairebé sóc una adicta al whatsapp però tinc excusa, els meus amics són del poble del costat i sense whats estaria perduda i sola, és l'única forma d'estar en contacte.
    un bes! :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria!!!!
      Doncs si vols, fes-me un correu i et passo les dades per si vols que ens fem uns whatsapp.
      Petonàs!!!!

      Elimina
  4. Em sembla molt més interessant la veu sensual d´una trucada...sóc una clàssica! ;)

    Bessetssssss!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa LLuna,
      Sí, la veu diu moltes coses d'una persona. Saber escoltar és molt important.
      Uns bessets (molts i molt intensos)!!!

      Elimina