diumenge, 13 de gener de 2013

COLORS: GRIS

Cel gris, dia gris, vida grisa, personatge gris... He mirat la diversa escala dels grisos i és extraordinari comprovar quants matisos té. Penso en coses que, de moment, no escriuré. No és per manca de ganes: és per molts altres motius. Potser és per donar aire a una vana esperança, a la  qual -en un exercici de realisme- ja fa temps que hauria d'haver-ne certificat la mort. Només les pors -justificades- i els interessos -espuris- li han mantingut un fil de respiració, espontània però entretallada com a conseqüència del atacs de realitat. 
Com m'agrada ser críptic i rebuscat! Ho sento, de moment, és el que hi ha! 
Gris: barreja de blanc i negre, del Ying i del Yang, dels aspectes positius i dels negatius, de la llum i de la foscor, de la vida i de la mort... Un mig camí entre totes bandes, un estat de permanent indefinició (que, malgrat és aliè, em resulta familiar). No sé viure a remolc del despropòsit, no puc mediatitzar la meva vida per la incompetència i no vull ser el matxaca tapaforats de talossos amb ínfules de gran-pensadors. A vegades em ve al cap el record del Gila -amb casc incorporat-, demanant una petita treva a l'enemic com a conseqüència d'haver-se deixar les bales a casa, per haver empenyorat el canó... o per qualsevol altra raó (excusa) surrealista que, malauradament -vergonyosament- ara forma part de la quotidianitat més real.
Poca cosa més: un relat a mig escriure i una setmana de previsible mal començament. De fet, poques coses aconsegueixen despertar en mi un bri d'il·lusió com l'escriptura. Potser tot plegat només es limita a esperar i deixar que el malalt es mori. Probablement, el més convenient -per no ser arrossegat en la voràgine de la mediocritat- sigui deixar que cada pal aguanti la seva vela i que cada gos es llepi el seu.... Gris, massa gris!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada