dimarts, 22 de gener de 2013

COSES QUE ES MOUEN

Sembla que ha passat una eternitat des del dimecres passat i demà ho torna a ser. Recordo que vaig escriure un post que ha resultat premonitori -és una manera de dir-ho- i algunes coses s'han començat a moure. La vida té aquestes coses: allò que sembla que mai arribarà, de sobte, agafa embranzida i esprinta fins a la meta. A vegades, és inevitable i no s'hi pot fer res; només es pot seure i esperar que els esdeveniments se succeeixin. Tinc una curiositat malsana -però molt, molt, molt malsana- i estic expectant i emetent als propers moviments de fitxes. Sens dubte, tot plegat, pot ser aquell punt en el qual he de recolzar la meva palanca per moure el món. 
Tots som esclaus dels nostres actes, de les nostres paraules... i de les escopinades que hem llançat a la cara dels altres. Aquests darrers dies jo n'he rebut unes quantes i, afortunadament, m'han servit per obrir els ulls (tancats de forma voluntària i estoica durant molt de temps). Suposo que són coses que passen i que són inevitables. La vida dóna moltes voltes i el ceptre del poder -ja sigui d'un tipus o d'un altre (normalment són més punyents els afectius que els materials)- canvia de mans, de forma capritxosa.
Mentre escric aquest post estic xatejant amb unes amigues, faig una espècie de guió d'una nova història i intento encabir una història real -a vegades, la realitat supera la ficció- en un conte que, de moment, només està acabat en la meva ment -coses d'aquella premonició de la qual parlava al principi-, però que té encara pot tenir molt suc i molts canvis. També em menjo una poma -deliciosa, per cert-, mentre penso en mil altres coses i gaudeixo del moment, no fos cas que s'acabi sobtadament i em perdi els millors matisos del despropòsit. Què bonic és tot plegat!!!

6 comentaris:

  1. Me n'alegro molt!! Ara m'ho aplicaré, fa massa dies que estic aturada en un punt mort. Vaig a buscar una poma i començaré a donar forma a les coses que vull que es posin en moviment ;) Bon dimecres premonitzat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapetona!
      Doncs sí, de tant en tant, és bo forçar una mica la màquina i fer que rutlli allò que semblava aturat.
      Petons!

      Elimina
  2. Si no hi poma alguna cosa he de fer ... ja sé!! vaig a per un talladet ben calentet que em tregui aquesta fredor que m'esgarrifa des de la punta del cap fins als peus. Tot i així dubto molt que vegi un final feliç al dia ( visió realista o premonició? ).

    Que sigui bo per a tu!
    Aferradetes i bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona tarda guapetona!
      El dia? Ni fu ni fa! Hi ha dies per tot i de tots els colors (afortunadament).
      Bessets càlids (per treure fredors).

      Elimina
  3. És cert que som esclaus de les nostres paraules, però també som amos dels nostres silencis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, amic Josep! I mira que n'és de fascinant el món dels silencis... Moltes vegades més significatius que les paraules!
      Una abraçada.

      Elimina