dissabte, 12 de gener de 2013

EQUILIBRIS I DESEQUILIBRIS

Sembla que l'Oasi ha deixat de ser una bassa d'oli i que la impunitat comença a perdre el seu caire totèmic. Per les veus que m'arriben, només és el principi.
Prometo que sí... No, millor no prometre, no fos que hagués de fer el paperot -indecent i patètic- d'algun democristià (cristià de cintura cap amunt i, això diuen, molt demòcrata de cintura cap avall), que ens ha obsequiat amb la clara i diàfana visió del que realment són tots plegats: uns impresentables!
Setmana tranquil·la, reblada -en el darrer moment, com si tinguessin la imperiosa necessitat de fer-ho evident- per una nova demostració d'incompetència. Res a dir -ara ja m'importa tot ben poc- si no fos per una cosa: vaig haver de sacrificar temps meu (aquesta setmana era el segon intent de gaudiment) per solucionar problemes que d'altres semblen encaparrats en crear innecessàriament. Ha de ser molt trist tenir consciència -potser ni la tenen- de ser uns incompetents i haver de passar-se la vida dissimulant! El que més em toca els o.. és que sembla que et facin un favor encarregant-te que els treguis la merda que ells han escampat! És un cas similar als que, davant del món, "porten" les coses i fan que siguin d'altres els que, realment, penquin. Què patètics!!!!
Parlant de coses serioses -de les poques que queden serioses, malgrat no deixin de ser surrealistes-, voldria referir-me a l'estrany cas del dissenyador de Pronovias que -diuen- s'ha suïcidat en el WC d'un CAP. Analitzem la informació (no puc assegurar que sigui verídica) que tenim: Resulta que aquesta persona està angoixada, escriu unes cartes de comiat, es dirigeix a un CAP, seu a la tassa del WC i es travessa el pit amb un ganivet de cuina. L'episodi que comporta la mort d'una persona és lamentable... però no em puc estar de dir-hi la meva (intentaré que sigui amb el major respecte): Si l'angoixa la provocava una altra persona, per quin motiu no va deslliurar -previ al suïcidi- a la resta de la humanitat de continuar aguantat-la? Ja que ell havia de morir... almenys que hagués fet un darrer acte beneficiós. Per quin motiu es va suïcidar travessant-se el pit amb un ganivet? Potser va considerar que era la manera més ràpida, si encertava al cor? No dubto que sigui així, però... i si falles? Suposo que això respon a la pregunta del lloc: ho va fer en el WC d'un CAP per tenir assistència immediata en cas de fallar... És un raonament plausible, no?
Sincerament, jo seria més d'esperar el moment oportú i no anar-me'n sol. Marxar per marxar... almenys que sigui amb companyia! D'altra banda, el sistema hauria de ser més segur; aquestes coses no admeten improvisacions i actes fallits que només contribueixen a justificar la necessitat de la nostra desaparició (per incompetents).
Bé, serà qüestió de continuar gaudint d'aquest fred dissabte...

2 comentaris:

  1. Suposo que una persona quan se suicida, no pensa tant. Entenc que és més un acte espontani, d'un moment de bogeria temporal, o estàs tan desesperat que els pensaments no carburen, i no penses, només vols deixar de ser.
    Perquè si et pares a pensar, són tantes les possibilitats de fallar, els dubtes, les pors que sorgeixen, la primera "i si et quedes encara pitjor?" que decideixes posposar-ho...dic jo, vaja...

    Petons vius, ben vius!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rachel, guapetona!
      No sé... no sé! Escriure tres cartes, anar a un CAP... una mica de premeditació sí que hi trobo, no?
      Bé, suposo que ell sabrà el seus motius...
      Petons saltimbanquis.

      Elimina