diumenge, 24 de febrer de 2013

CICLES REGENERADORS

Mentre queien bòlids, nevava, Urdangarin ensorrava -deixava en evidència- una mica més la Monarquia i els firaires continuaven amb la seva -patètica i lamentable- versió de la TIA (Mortadelos 2.0. Impressionant l'acuit del Periodico de Catalunya del dia 22/02/13!!!), jo descansava. 
Sigui com sigui, sempre he pensat que les coses no poden sortir gratis i que tot és una qüestió de temps. Que tot tingui les seves conseqüències és saludable i necessari per higiene. Ser capaç de sacrificar-ho tot per fer neteja, sé que serà imprescindible. És un d'aquells danys col·laterals -i implícits- que s'han d'assumir. Tot abans de que surti gratis! Tampoc cal parar-se en allò que és evident i és necessari rascar una mica per descobrir que -i qui- hi ha al darrera de les coses. N'hi ha que s'han emparat i s'emparen darrera d'una posició ambigua -tíbia i neutra-, que només vol ser polivalent i poc arriscada (aquella covardia innata i intrínseca). Normalment, aquests són els que més pateixen quan veuen trencat -de forma inexorable- el seu equilibri; aquell que volen mantenir a qualsevol preu, pel que són capaços de fingir, mentir... i adoptar totes les postures indignes que us pugueu imaginar! Malgrat els seus esforços, ja fa temps que se'ls veu el llautó.
Fa una estona llegia un horòscop que em pronosticava -per la propera setmana- canvis de cicle favorables. A vegades, cal trencar coses per fer efectius aquests canvis. Com deia una persona que jo m'estimava molt: "Per arreglar una cosa, cal que s'espatlli del tot". Sí, les coses quan s'espatllen del tot poden tenir dos destins: ser arreglades correctament o llençades. No hi ha terme mig; no poden fer-s'hi pedaços. A la vida passa igual: cal aguantar durant l'espera i, quan arriba el moment, decidir i actuar sense tebieses i retornar-li a la vida tot allò que has rebut -sigui bo o dolent-, augmentat.
Els canvis de cicle sempre són regeneradors, però requereixen fortalesa i impassibilitat davant els fets inevitables i necessaris.

6 comentaris:

  1. Espero que això sigui cert, i que a tots aquells que menteixen, enreden i fan ús de la deshonestedat, els arribi el mateix. Perquè de cap manera és just que sempre pringuin els mateixos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Judit
      Benvinguda a aquest racó.
      Sí, la meva esperança és que tastin la seva pròpia medecina. De fet, n'estic segur que serà així!.
      Petons!

      Elimina
  2. Hi estic molt d'acord, "Per arreglar una cosa, cal que s'espatlli del tot". Posar pedaços només serveix per allargar l'agonia.

    Bona setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sílvia, guapa!
      Doncs sí, és així. A vegades, cal trencar definitivament amb les coses i per deixar de ser-ne esclaus.
      Petonàs i bona setmana!

      Elimina
  3. Cicles? Jo no soc de cicles, jo soc d'anar fent petits canvis pràcticament imperceptibles de mica en mica :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah, amic Pons... La subtilesa, quina gran virtut!

      Elimina