dimecres, 6 de febrer de 2013

REDACCIONS COMPROMESES

Avui he començat la fase creativa d'un discurs que em van encarregar. Malgrat estic acostumat a escriure històries de ficció i surrealistes, la realitat em costa una mica de plasmar-la en un paper. Per sort, ja he finalitzat la fase de concreció del que vull dir. Ja tinc anotats tots els apartats de la meva dissertació i ordenats els temes a tractar. Potser caldrà afegir i matisar alguna cosa, però l'estructura ja està acabada.
Demà, el divendres i el cap de setmana continuaré amb les fases de desenvolupament d'idees i de polit final. No sé què fer, si estendre'm o ser concret i concís. Potser caldria afegir-hi algun fet personal, alguna emoció humana. No ho sé! També he pensat en fer alguna cosa diferent, innovadora i que trenqui amb els esquemes formals. Porto tot el dia donant-li voltes i encara no ho he decidit.
He reprès un projecte que vaig deixar mig aturat en el passat i he recuperat personatges de fa anys. Els he rejovenit i actualitzat. Malgrat tots ens fem vells, ells gaudeixen de la màgia de la ficció. Fa uns dies, em recordaven la fitxa d'un personatge que vaig parir l'any 2001. Quants canvis ha sofert des de llavors! Ha passat de nimfa a -amb perdó- puta en tres i no res. També ha sigut una psicòtica i s'ha transmutat en Ramoneta (bé... qui no ha sigut puta i Ramoneta alhora?).
Fullejo documentació i em miro imatges fotogràfiques, de moment en reserva, que podré utilitzar en un futur. En revisar el projecte del que parlava abans, m'he adonat que encara em queden aquests asos a la màniga per poder aprofundir més en les misèries -patètiques i escabroses- dels seus protagonistes. Res de nou. Tot plegat ho tenia guardat, des de fa anys, per poder acabar aquest projecte de forma espectacular. Com deia fa uns dies, tot és una simple qüestió de temps. No cal apressar-se, només cal fer revelacions sobre els personatges a mida que es desenvolupa la trama. Dosificar les sorpreses durant el relat és el que manté el ritme i l'atenció del lector.
Repassar els projectes antics et fa recordar coses que, malgrat no estar oblidades, no eren dignes d'atenció continuada. Recuperar i recordar gestos, accions i diàlegs de certs personatges, ajuda a assignar-los accions o destins futurs. És el que tenen les coses escrites, les coses deixades reposar: sempre estan allà per quan necessitem animar una història i mai ningú s'espera que acabis utilitzant-les. Així és quan són més efectives!
Vaig a continuar redactant la meva dissertació.

2 comentaris:

  1. hmm això de escriure per encarrec no crec que faci per mi, seria com sexe per feina, no seria el mateix...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pons.
      No és el mateix. No hi ha res comparable al sexe!

      Elimina