dissabte, 2 de febrer de 2013

L'HOME TRANQUIL

Fa dies que no escric al blog. Aquest dies els he dividit entre la meva estada a l'Oasi -amb esquiada inclosa- i la recerca i preparació d'uns quants asos per guardar-me'ls a la màniga, no fos cas. La recerca i documentació és molt important en això d'escriure històries. Una mala referència o una dada confusa o contradictòria desvirtua i resta credibilitat al relat.
Aquesta imatge defineix i simbolitza perfectament la postura del protagonista del relat -encara intitulat i sense final definit- que estic escrivint: espera tranquil·lament que esclati la tempesta -que alguns creuen- perfecta. La seva tranquil·litat neix de diverses circumstàncies:
1.- Sap que té data de caducitat -per ser més exactes, té una data límit de consum preferent- i no té res a perdre. Res l'atemoreix i res el coarta. Aquesta és la base de la seva llibertat per fer i dir el que vulgui.
2.- La vida, sembla que per compensar-lo de la seva prematura desgràcia, de forma imprevista, darrerament li ha repartit molt bones cartes. Rebuscant, ha localitzat -i sabut encaixar- algunes peces claus per acabar el seu puzle vital.
3.-Tindrà l'oportunitat de veure l'autèntica cara d'aquells que, durant molt de temps, han jugat amb vàries baralles alhora. Això marcarà les seves paraules i els seus actes futurs.
Encara em queda camí per acabar aquesta història i moltes coses per introduir-hi. De moment, acabo de concretar quins elements han de veure la llum en el proper capítol -que considero important però  no definitiu- i quines sorpreses han sorgir més endavant. Saber dosificar cada sacsejada, cada nova dada, és importantíssim. Mantenir l'atenció del lector és fonamental per fer que continuï llegint.
I així passo el matí del dissabte: revisant documentació -amb alguna donació desinteressada, d'algun amic, inclosa-, utilitzant-la per autentificar el relat i preparant ja -mai m'ha agradat improvisar si no és absolutament necessari- l'acció/reacció del protagonista, una vegada li arribi la calma que succeeix a la potent, però efímera, tempesta. Tenir les coses preparades, a punt de concretar-les, contribueix a fer fàcils les coses difícils i a que adquireixin el do de la impressibilitat, tan valorat -i convenient- en segons quines circumstàncies.

2 comentaris:

  1. Arribar al punt on ja pots fer i dir el que et plagui, és arribar a la llibertat amb majúscules.

    Té bona pinta aquest relat!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa lluna, guapa!
      Aquest és el moment ideal de l'ésser humà: quan ja tot és irrellevant.
      Bessets!

      Elimina