dimarts, 5 de febrer de 2013

EL CLUB DE LA COMÈDIA (I)

A vegades, una sessió de tragicomèdia contribueix a distreure'ns de les cabòries diàries i ens fa la vida una mica més emocionant. Per contra, també tenim ocasió de constatar les pors i misèries humanes més abjectes. Estic escrivint un relat sobre situacions surrealistes que esdevenen durant una representació en un teatre. Personatges que entren, que surten, d'altres que estan en llocs inversemblants; uns que riuen i uns altres que ploren, mentides evidents, sorpreses, gestos exagerats -fins a ser còmics- crists de passadís... 
En un totum revolutum general, sorgeix Gola Profunda darrera d'una cortina i enganya l'espectador -de forma evident i barroera- sobre l'escena que s'està representant a l'escenari. La seva entrada és accidentada i l'acompanyen un parell de personatges -encara he d'acabar de definir-los- que acaben expulsats de darrera les cortines i queden fora de context, enmig de l'escenari. Amb diferents registres de veu i emocionals, descriu a l'espectador els diferents quadres que pot veure a l'escenari. El problema és que l'espectador pot visualitzar un quadre completament diferent a l'explicació que dóna Gola Profunda. Aquesta diferència entre el que expliquen l'espectador i el que pot veure és el que provoca la seva hilaritat.
Malgrat encara està inconclús, aquest relat promet. Tinc diverses anotacions, esquemes... i tot un seguit de canvis de rumb dels personatges que encara he de concretar definitivament. Els personatges de l'escenari també són contradictoris i es separen en dos grups: uns que representen l'obra de l'autor -l'obra original- i uns altres intenten seguir les instruccions de Gola Profunda. El problema és que -per incidents sobrevinguts- han d'anar improvisant i arriba un moment que cadascú, individualment, representa una obra diferent de la que tenia prevista Gola Profunda. En pocs instants, la representació d'aquella funció de teatre es converteix en el cambrot dels Germans Marx.
Doncs vaig a continuar treballant-hi. Demà en faré cinc cèntims i uns riures amb un parell d'amics, mentre deixo -així ho vull- que contribueixen a fer més grotesca aquesta història amb les seves idees i comentaris.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada