diumenge, 3 de febrer de 2013

TEMPS, NOMÉS TEMPS.

El pas dels anys (temps) m'ha descobert que, a la vida, tot és una simple qüestió de temps, només temps. També m'ha fet evident la inexorabilitat de les coses.
He començat el diumenge de la mateixa manera que incomptables diumenges: cafè i lectura de diaris subvencionats (em nego a no fer aquesta apreciació i identificar "el gremi de la menjadora"). Quina poca vergonya tenen alguns!!! Sí, els del PP tenen -presumptament- moltes coses a amagar, però... i la resta? El membre de la Casta que estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra!
Fet aquest incís indignat, retorno a la inexorabilitat de les coses. El pas del temps és imparable i només cal adoptar una postura estoica davant aquests tràngols temporals que la vida ens posa al davant. Tot ens proporciona un costat positiu i sempre hem d'aprofitar el que de beneficiós -malgrat pugui semblar el contrari- ens proporciona el tràngol, per utilitzar-ho en el post-tràngol.
Hi ha esdeveniments que ningú pot saber si es produiran -alguns, segur que sí- i molt menys quan es produiran. Un exemple: Hem de viure sempre pendents de quan tindrà lloc un esdeveniment que ens causarà algun mal o la pròpia mort? A mi ja fa temps que no em preocupa, però hi ha gent que aquesta incertesa els provoca una obsessió malaltissa. Suposo que el fet de viure pendent, 24 hores al dia, d'allò que no sabem si passarà en aquell moment, comporta un esforç i un desgast psicològic molt important. A mida que passa el temps, aquells que poden reconfortar aquest patiment van desapareixent -per avorriment, cansament o incredulitat- i és llavors quan, si es pateix aquesta obsessió, l'angoixa pot ser més extenuant. Arribar a aquest extrem només una qüestió de temps.
Avui fa vent -massa pel meu gust, però necessari- i això contribuirà a netejar l'ambient. A vegades, per aconseguir un benefici, necessàriament, s'han de sacrificar algunes coses. La proporció relativa entre el sacrifici i el benefici és el que ens proporciona satisfacció i, alhora, justifica la duresa del sacrifici. Mai m'ha importat arribar als més alts nivells de sacrifici si així aconseguia els objectius marcats. En ocasions, tampoc cal que aconseguir els objectius sigui imprescindible i la seva consecució només obeeix a la voluntat de recol·locar en el seu lloc cada element del meu món vital i moral. De tant en tant, la vida descol·loca les coses i torça el nostre camí vital. En aquestes circumstàncies és quan hem de rebel·lar-nos i hem de posar cada cosa en el seu lloc original. Mai ens ha de tremolar el pols per fer-ho.
Fa anys, algú em feia palesa la importància de saber esperar, de no precipitar-nos (temps, sempre temps!). Tot té un moment òptim per esdevenir. No cal forçar les coses; només cal estar preparat per quan arribi el moment òptim. En segons quines coses, poden passar dies, setmanes, mesos, anys... fins que arriba el moment òptim. Tant se val; és temps, només temps!

6 comentaris:

  1. "El temps és un bé escàs no acumulable i no transferible". Frase brillant d'un brillant professor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivament, amic Josep!
      Tampoc és pot detenir o recuperar.
      Coses del temps!!!

      Elimina
  2. La paciència és un gra aliada del temps, si senyor, tot al seu temps i a temps, sense presses. Tot arriba, prest o tard.

    Com que ja és dilluns i un nou dia per deixar-te uns bessets i un somriure...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sa Lluna
      Un moment per cada cosa i una cosa per cada moment!
      Bessets riallers, tendres i suaus.

      Elimina
  3. Crec que he arribat a temps per deixar un comentari jijiji

    ResponElimina