diumenge, 5 de maig de 2013

CONTEMPLATIVITIS AGUDA

Tenia dues opcions: recordar el meravellós bany al Gorg de la Lleona de l'any passat o pensar que demà és dilluns. Francament, prefereixo pensar quants dies em queden per poder rememorar aquell màgic bany.
Ara que el cap de setmana arriba al seu final, quan encara em barallo amb una escaleta que no m'acaba de quadrar i fart del que encara ha d'arribar, no trobo cap motiu per llevar-me demà al matí.
Moltes coses per fer i pocs motius -ganes- per fer-les! Moltes obligacions adquirides i poques raons per respondre'n. Només l'instint i un acte -sentiment- reflex i innat -res racional, res vocacional- m'avoquen a fer el que s'ha de fer. Potser és que no paga la pena? 
De moment, vaig a continuar barallant-me amb aquesta escaleta. Malgrat tot, em pot més el repte que la indiferència.

1 comentari:

  1. Hola mini-poni!

    Com van els muscles? Què t'estova la mirada?

    Imagina que demà (avui) la "pringues" (et mors) i un nen que passa pel teu costat, àvid d'aprendre mots, et demana que en diguis un abans de morir i el vols complaure. Quin mot seria?

    Escolta, tu ets escriptor també? I per què? I en què t'inspires quan escrius? Diries que "sa lluna" és la teva musa?

    Saps què opino dels escriptors? Doncs que n'hi ha més que no cal, i ben pocs m'han deixat amb la boca oberta.

    Espero que no et miris tant el melic...

    Muà...


    Onze de setembre.
    INDEPENDÈNCIA!

    ResponElimina