No, aquesta imatge -baixada d'Internet- no té res a veure amb el post d'avui, però m'ha semblat força curiosa i molt expressiva (i representativa).
Desconnexions? Doncs sí, desconnexions! Sembla que ara és el moment de desconnectar un malalt terminal
per tal que esdevingui el que hagi de ser. Potser allargar les coses de
forma innecessària no és convenient i només pot portar al desastre i a
una agonia prescindible.
Ara toca
descansar -tinc una setmana per fer-ho- i deixar de banda cabòries
llogades. Qui dia passa, any empeny i tampoc es tracta de fer més d'allò
que és estrictament necessari. Tot plegat, tampoc serviria de res i no
estan les coses com per anar malbaratant esforços en coses estèrils.
Plou
a estones i el sol treu l'ull de tant en tant. Avui -ja és l'enèsim-
torna a ser un dia per estar-se a casa, fent mil coses que mai ve de
gust fer i deixar que tot flueixi naturalment, sense provocar-ho. A la
vida, moltes coses s'han de deixar fluir sense forçar-ne l'evolució.
Quan arriba el moment tot -i tothom- fa allò que creu més convenient i
la resta importa ben poc. Esmerçar esforços en intentar canviar coses
que no es regeixen per la raó, no té cap sentit i és una pèrdua de temps
i energia.
Surto al jardí. Ara sembla que el sol ens beneeix amb la seva presència i no vull desaprofitar l'oportunitat de gaudir-ne.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada