Sí, diumenge: un diumenge més! La festa de la nit del dissabte ha sigut moral i anímicament profitosa, malgrat tenir un regust agredolç. M'explico: durant la festa, genial; després, la sensació de veure que tot es dirigeix cap l'inexorable final.
En arribà a casa, em miro el correu -ahir durant diverses vegades- i no hi ha resposta. Sembla mentida! Bé... Doncs fantàstic (MIUP)!
Em llevo, encara amb mitja ressaca, i comprovo el correu: res de res! Només un parell de correus sobre temes inversemblants, en bústies diferents de la que tocava (Segon MIUP).
Prenc cafè mentre llegeixo els libels subvencionats del dia -en altres èpoques en deien diaris- i se m'escapa un somriure en constatar mentides que m'afecten directament... i decideixo deixar-los de banda. Una persona amiga m'envia un correu i té l'amabilitat de passar-me una versió PDF de Confesiones, de Sant Agustí. Gest totalment inversemblant i incoherent -però que agraeixo- venint de qui ve. Tinc dos correus més, d'aquesta passada nit: fan preguntes enigmàtiques sota la protecció del mantell de l'anonimat (bé... s'ha de ser molt neci per no identificar l'anònim/a). Tinc unes ganes brutals de contestar aquests correus i les seves preguntes, però la prudència, la decència, la dignitat i les darreres i insignificants restes d'allò que va ser -va semblar- una amistat em diuen que no ho faci. Potser sí que el més fàcil és deixar-se anar i fer que tot rebenti, però no vull malbaratar el meu seient de tribuna per observar l'inexorable esclat final, sense tenir la mala consciència d'haver-lo provocat.
Surto al jardí i vegeto sota la prunera. Ara que m'hi fixo, n'hi ha algunes que ja comence a ser grandetes. Lamentablement, fins el juliol no hi ha res a fer. Obro la llibreta dels apunts -i pensaments- perduts -aquella Moleskine negra- i anoto dues o tres bajanades. Potser ara ho són, però d'aquí un temps... Potser d'aquí un temps serà interessant mirar enrere i comprovar si tinc o no raó!
Què em queda per fer aquest matí? Doncs poca cosa: començar a llegir les Confesiones i fer temps per l'hora del vermut -ara ja ve de gust-, tot pensant en què faré aquesta tarda... que no és poc esforç mental!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada