diumenge, 26 de maig de 2013

MIRADES.

Fa una estona llegia una entrada d'una amiga i intentava fer el mateix amb una entrada d'una altra amiga. Escolto la BSO de Memòries d'Àfrica (que sé que és una de les debilitats d'una altra amiga). La tarda del diumenge té això: visitants al bloc, ganes de contestar missatges, ganes de creuar comentaris amb gent estimada... i ganes d'escoltar músiques que ens transporten a temps que ens semblen millors. 
Llegeixo un correu del secretari del tribunal d'un concurs: em diu que un microrelat meu és finalista. Bé, encara queda molt per dir blat. M'ha passat moltes vegades, però aquests correus sempre em desperten la mateixa il·lusió primigènia. De fet, ara ja sé que serà publicat. Només queda per saber qui s'emportarà la soldada.  No és que sigui el més important... però sempre ajuda a mantenir vicis, què carai!
M'ha fet molta gràcia llegir en uns quants blocs amics unes entrades que parlaven de les mirades. Sí, a mi sempre m'han impressionat les mirades (la que il·lustra aquest post és la mirada de la Niki). Direu que sóc un maniàtic, però una mirada és definitiva i definitòria. Una mirada és capaç de transmetre tot allò que les paraules no poden significar correctament. Quantes vegades m'he quedat penjat de la mirada d'una dona!!!!
També la manera d'encaixar la mà és definitòria: no hi ha res més desagradable -i motiu de desconfiança- que encaixar una mà que sembla morta (sense força) i freda (com el glaç). Una vegada, algú -amic- que tenia un master en vivienciologia em va dir el següent: "La mà morta denota servitud, submissió i manca absoluta de caràcter. Aquesta manca de caràcter es compensa amb un elevat nivell de propensió a la traïció, que no és altre cosa que la manera de rebel·lar-se -el darrer acte de valor i dignitat mal entesa- que tenen els covards."
Continuo treballant en una (de moment) novel·la curta -encara sense títol- que retrata les intimitats de la Fireta i dels firaires. També parla de les vanitats, dels tractes prenyats, dels amors i desamors, dels compromisos impossibles, de les promeses incomplertes... i de les misèries d'un submón desconegut.
Ho deixo. Tinc un llibre a punt d'acabar de llegir i seria una bona idea acabar-lo avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada