D'un costat a l'altre, el pèndol continua el seu recorregut d'anada i tornada. Sense descans, sense parar mai, amb el seu so sec i monòton.
Fa una estona li he donat una mica de vida -la seva corda setmanal- i he recordat moltes coses. Sempre s'ha alimentat el dissabte al vespre. Abans eren altres mans les que feien girar la clau en els encaixos de les cordes. Ara -ja fa uns anys- són les meves. Fins ara tenia la mirada d'aquell que ho havia fet mil vegades.
Sento el soroll del pèndol i el dels quarts, les mitges, les hores... i recordo tots els instants que ha anunciat. El pèndol viatja com la vida, d'un costat a l'altre, de la positivitat a la negativitat, del ying al yang. Un viatge inacabable i constant, com el temps....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada