diumenge, 30 de gener de 2011

IGNORANTS I BOCAMOLLS

No hi ha res al món tan comú 
com la ignorància i els bocamolls. 
Creòbul de Lindos

Aquest matí estava llegint uns escrits d'aquest autor, un dels set savis de Grècia, mentre m'adonava de quanta raó tenia -ja fa uns milers d'anys- quan associava la supervivència dels bocamolls a l'existència d'ignorants. Un bocamoll pot enganyar o fer prevaldre les seves tesis si té al davant una persona que és una ignorant -indefensa davant els seus arguments fútils i falsos- o davant d'una persona que passa de rebatre aquests arguments, deixant-li la satisfacció de pensar que l'ha enganyat. No em considero una persona ignorant i moltes vegades prefereixo -si no m'hi va res- deixar que es pensin que m'enganyen. També és una bona tàctica per fer que el teu oponent es confiï i es fiqui de peus a la galleda en desfermar-se la seva orgia de falsedats, en creure que té al davant a un pobre i inofensiu ignorant.
Llegir el diari sempre és una aventura i un exercici d'interpretació. Avui he llegit una entrevista que li feien a l'Artur Mas a El periódico de Catalunya. Res de nou a l'horitzó. El discurs és clar i diàfan: cal retallar despesa. Realitat: ja en parlarem quan ho vegi fer. Hi ha mil opcions per retallar despesa d'una manera immediata i efectiva. Només cal ser valent, redefinir l'Administració Pública -en material de personal i de despesa- i assumir la impopularitat de les mesures -totalment necessàries- que cal emprendre. Quan abans les emprengui, abans arribarà la recuperació i s'alliberarà del llast que suposa una situació econòmica -malgrat ningú ho vol dir- de fallida tècnica. Val més ara que al final del mandat. No vull creure que cometrà els mateixos errors que el govern de l'Estat, que ha emprés mesures correctores tard i malament. Si vol alguna idea d'aquest humil blocaire, em té a la seva disposició.
Malauradament, tinc la sensació que no es prendran les mesures que correspondrien per una por atàvica a trencar aquell tòtem que tots semblen venerar i que anomenen "pau social". Aquest tòtem, ideat per algú que mai es va atrevir a prendre una decisió, és un llast. No estem en moments de floritures, de kumbayàs i de "pau social". És un moment de crisi, de canvi obligat i de trencar motlles. Qui vulgui "pau social" que vagi a un balneari. Això és el món real, amb prop de 5 milions d'aturats a l'Estat, amb un sistema financer que fa aigües i amb un sistema immobiliari que tardarà anys a recuperar-se. Tenim unes Administracions endeutades fins a la fallida tècnica, uns polítics que han fet una professió de la seva activitat i que no saben el que és tenir una carrera professional en l'àmbit privat. Administracions amb funcions duplicades i triplicades, amb un excés de personal que es dedica a tasques creades a la mida -o que podrien fer-se a meitat de preu- i una societat que s'ha creat unes "obligacions socials" en temps de bonança econòmica, que són insostenibles en aquests moments.
Cap a on anem? Hi ha llum al final del túnel? Potser la solució és volar el túnel i que entri aire fresc? Potser el problema no són els protagonistes de l'auca i el problema és la pròpia auca? Potser és el propi sistema el que no funciona i cal redefinir-lo? El temps ho dirà, malauradament (em temo), fins i tot de manera convulsa. Diuen que la fam fa desvetllar els ignorants (desvetllar-se o morir). Llavors, també desapareixeran els bocamolls...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada