EMOCIONS

Aquell que tu creus que ha mort, 

no ha fet més que avançar-se en el camí.

Lucio Anneo Séneca

Fa set dies des del meu darrer post. No he volgut escriure durant aquest temps per un tema de prudència, per no caure en la llàgrima fàcil i en la emoció supèrflua.

Tal com volies, veuràs -per sempre més- com el primer raig de sol acarona i il·lumina el Pedraforca. És tot el que puc fer i no em penedeixo de fer-ho, malgrat pugui ser una postura incompresa.

Per sort, sempre he tingut la capacitat -per alguns virtut i per d'altres defecte- de limitar en el temps i en l'espai les meves emocions i sentiments. Pot semblar que estic completament enfonsat i, hores després, continuar la meva vida com si res no hagués passat. És el que hi ha i no tinc res més a justificar. 

Cada cosa toca quan toca i no cal donar més espectacle que l'estrictament necessari. No cal demostrar a tothom quan de greu et sap una cosa. Hi ha un jutge, un observador inflexible i molt dur que mai descansa i al que mai pots enganyar: la pròpia consciència. La meva està tranquil·la i puc parlar-hi mirant-la a la cara. Això és el més important, el que em proporciona la serenor i força necessària per tal de foragitar aquells que puguin creure que he perdut alguna cosa. No, no he perdut res. He guanyat tot allò que m'han traspassat: la serenor, la saviesa, la calma, la tranquil·litat i la força.

Començo un nou any sabent que les coses només poden millorar.