dilluns, 31 de gener de 2011

NOVES COSES PER FER

Ara que tinc més temps per escriure i per fer aquelles activitats més agraïdes o que, com a mínim, no em retreuen, he decidit fer una acurada dissecció d'aquest entorn del que tantes coses he d'aprendre. 
Tinc mil coses per fer, que fins ara havia sacrificat en benefici d'un ideal sembla ser que equivocat. Aquesta setmana serà intensa i rica en arguments surrealistes. Només amb les notes que estic prenent, tinc tema per un bon grapat de relats. Alguns hauran de ser microrelats, atesa la manca de substancia d'alguns temes.
Aquesta dinàmica pregunta/resposta que estic exercitant darrerament està donant els seus fruïts. Si la pregunta és surrealista,  la resposta encara ho és més. Si un correu és extremadament simple i absurd, la resposta ratlla el que en termes del pensament, la reflexió i la capacitat cognitiva en podríem dir -amb tots els respectes- borderline.
Durant aquesta setmana encara em queden per experimentar escenes grotesques o més pròpies dels germans Marx que de la vida real. A la vida tot depèn de com t'ho prenguis. Per sort, ja no pateixo per coses surrealistes. Ara només observo i em meravello de veure com pot funcionar -és una manera de dir-ho- tot plegat. Estic descobrint la essència del pensament buit, la inoperativitat feta art, l'absurditat elevada a dogma de fe. Estic per transcriure alguna conversa i penjar-la aquí. Els que desconeguin l'origen de les converses, podrien pensar que estic transcrivint un diàleg d'alguna pel·lícula italiana dels anys 50 o d'alguna meravella cinematogràfica dels germans Marx. No cal incidir més en com està canviant la meva perspectiva de la vida i com espero gaudir-ne en un futur. Ja m'imagino una pròxima escena. No, de moment no la descriure. Ara em pica la curiositat i vull ser prudent. De fet, he retardar un esdeveniment atenent a una malsana curiositat. Vull veure fins on pot arribar la imprudència humana i fins a quin punt es poden combinar actes heroics -val, sí, sóc un exagerat, només són actes de persones normals- amb actes de submissió servil i denigrant. Vull observar fins on es pot arribar en aquesta caiguda lliure de la dignitat. Bé, ja n'aniré parlant. De moment, com va dir en Grounxo...
I també dos ous durs!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada