dimecres, 19 de gener del 2011

MOMENTS MÀGICS

Heu observat la caiguda d'una ploma? Us heu meravellat de la simplicitat de les coses? Aquests són moments màgics, moments de presa de consciència de quan fútil és la existència i de quantes coses meravelloses -i simples- en esperen per a ser descobertes.
Avui he retornat al lloc en el que ens retrobarem.Feia un matí fred però era un matí net, sense mals de cap existencials i basats en necessitats -egocèntriques, dèbils, rastreres- irracionals i supèrflues. Feia dos o tres minuts que estava assegut , sol -o no-, quan he començat a parlar. Hom pensaria que estava assajant un monòleg  o que m'havia tornat boig. No, no era això. Mantenia una conversa amb un interlocutor que només podia apreciar. No era una presència evident, una presència notòria. La tranquil·litat era a l'ambient i les sensacions de serenor, de placidesa i de pèrdua de la noció del temps s'apoderaven de mi. Aquest ha sigut el primer moment màgic del dia.
Veig com espurnegen les estelles que cremen a la llar de foc i torno a tenir un moment màgic. Les flames m'hipnotitzen amb la seva dansa imprevisible i anàrquica. Elles són lliures de ser com volen ser. Penso en moltes coses, en l'abandonament dels "vicis" i de les "addiccions". Fa unes setmanes, vaig tenir oportunitat de descobrir -no per la novetat del fet, per la novetat del protagonista- que poques coses mereixen la pena., que un mal de cap -o d'un neguit- provocat és una ofensa a la intel·ligència i una pèrdua de temps. Ho vaig veure ben clar: La ignorància provocada per exclusió o per ser obviat no ens ha d'ofendre, ans al contrari, ha de ser motiu de satisfacció i d'agraïment per concedir-nos el privilegi de dedicar el nostre temps a coses més interessants i profitoses. L'any passat, a principis d'agost, vaig finalitzar -amb èxit, modèstia apart, com la majoria de coses que em proposo- el meu vici de fumar i la meva addicció al tabac (que no són la mateixa cosa). A finals d'any vaig reduir considerablement el meu consum d'alcohol. No es que fos un gran bevedor, quantitativament parlant, però si que intentava ofegar -esporàdicament- en alcohol les grans contradiccions de la vida. Ara només ho faig puntualment i qualitativament per tal de celebrar cada descoberta que faig i cada cadena que trenco envers aquells que han pretés lligar-me utilitzant les meves conviccions morals. No hi ha obligació moral quan s'utilitza aquesta obligació immoralment.
*****************************
Havia anat a alimentar el foc. Aquesta servitud també forma part del seu encant.
Com anava dient, estic en fase de "desintoxicació" de moltes veritats falses i obligacions innecessàries -per mi, és clar- que només han contribuït a fer-me un esclau, a sobre, aparentment voluntari. Ja està, aquest any he desprendre'm de moltes pedres de la motxilla. Una motxilla que he portat durant tota la cursa i que ara em reclamen per passar la línia d'arribada. Bé, ara tant em fa la propera línia d'arribada. No em serveix de res creuar més línies d'arribada. Malgrat arribis, sempre hi ha una propera línia d'arribada en la que et tornaran a reclamar la motxilla que tu has portat amb el teu esforç i sacrifici. Val més ser anònim i no portar més motxilles. Tot plegat, sempre te la prenen pocs metres abans d'arribar per lluir-la d'altres! Val més gaudir del paisatge, parar de córrer quan convingui i preservar el propi cos d'esforços inútils i infructuosos. Al final, només cal creuar la línia d'arribada, no importa el teu lloc a la cursa ni el temps que has fet. Només importa la satisfacció que has experimentat durant la cursa i si has fet que fos profitosa vitalment.
Això és convertit els vicis en virtuts i saber gaudir dels moments màgics

PS: Avui fan una pel·lícula molt il·lustrativa i agredolça: El apartamento, de Billy Wilder. 

2 comentaris:

  1. Vaja, vaig triar la de TV3: L'habitació del Pànic! mecatxis! :)

    M'alegro del què expliques i m'agrada com ho expliques.

    Bona nit!

    ResponElimina
  2. M'agrada que t'agradi... Què més puc dir?
    Un pató!

    ResponElimina