dissabte, 29 de gener de 2011

SACRIFICIS NECESSARIS

A la vida, tots hem de fer sacrificis, renúncies i actes tendents a minimitzar el mal que poden fer altres. 
Avui us explicaré l'origen d'una història que potser alguns heu sentit alguna vegada. És conegut que durant els primers dies d'una guerra, molts dels morts -la majoria Oficials-  ho són per projectils disparats des del propi bàndol. Això té la seva lògica que intentaré explicar a través de la història del Yumura, un comandament intermedi Japonès de l'època dels samurai. 
En Yumura havia ensinistrat els seus homes durant mesos fins aconseguir que fossin uns bons soldats. Eren gent molt bàsica però disciplinada i lleial. Darrerament havia arribat un Oficial que volia arribar molt lluny i era capaç de sacrificar la seva gent per quedar bé amb els seus superiors. No tenia cap mania i no s'estava de res per una permanent exhibició de llefiscosa servitud i servilisme (cal distingir sempre entre ser servicial i ser servil). En Yumura veia com els seus homes eren denigrats per la major glòria d'aquest oficial -exempte de qualsevol coneixement militar- que només pensava en la seva promoció personal. Per disciplina, en Yumura capejava el temporal com podia i intentava acontentar els seus homes, malgrat aquests li feien arribar les queixes sobre aquest Oficial.
Un dia va esclatar la guerra i l'Oficial, en Yumura i els seus homes van partir cap el front. En Yumura i els seus homes veien molt clar que aquell Oficial els portaria a l'escorxador per la seva incompetència i per aquella ànsia de promoció personal que sempre avantposava davant de qualsevol altra consideració. En Yumura estava preocupat pel benestar del seus homes. Ell no tenia ningú que l'esperés, però els seus homes tenien dona i fills i no volia veure com aquell Oficial els portava al sacrifici de forma gratuïta. 
Una nit, abans d'arribar al front, els homes van parlar amb el Yumura. Estaven disposats a desertar, malgrat exposar-se a ser afusellats en cas de ser atrapats. Ell no ho va permetre i els va proposar un pla: només calia que es quedessin enrere en el primer contacte amb l'enemic. No els va donar més explicacions.
Arribat el moment, en Yumura es va avançar amb l'Oficial i els soldats van fer el que el Yumura els havia dit. Una estona més tard, en Yumura es va reunir amb ells i els va dir que l'Oficial havia mort. Sense dir res, els homes del Yumura van cremar i enterrar les restes del cos de l'Oficial, tot lamentant-se -públicament- de la mala sort que havia tingut. Acabada la cerimònia, un per un, van donar les gràcies  -sense concretar-ne el motiu- al Yumura i van reiterar-li la seva lleialtat i fidelitat. Mai més van parlar de l'Oficial. La seva mort havia sigut un sacrifici necessari que havia contribuït a que en Yumura i els seus homes poguessin viure.
Ara ja sabeu per quin motiu moren prematurament els Oficials incompetents i més preocupats per la seva promoció personal que pel benestar dels seus subordinats.
Avui faré una recomanació a aquells que vulguin saber de què va això de l'amistat, la lleialtat i totes aquestes coses de les que els agrada omplir-se la boca a alguns (només omplir-se la boca, és clar): mireu una pel·lícula que fan avui a les 21.35 h. a Cuatro. Es diu Spy game (Juego de espias) i està protagonitzada pel Robert Redford i el Brad Pitt. L'amistat és això, sabeu? La resta són paraules que s'emporta el vent...

2 comentaris:

  1. BONA HISTÒRIA. Malauradament l'he llegit massa tard.

    ResponElimina
  2. Mai és massa tard, Josep.
    Sempre hi ha una manera de redirigir les coses o de tenir una nova oportunitat.

    ResponElimina